Mostrando entradas con la etiqueta Resistencia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Resistencia. Mostrar todas las entradas

miércoles, 15 de enero de 2025

Vida y obra de Gabriel Maceli Campalans por Javier Padilla Moreno-Torres

 

«Abandonar Sevilla para irme a Barcelona, como habían hecho tantos andaluces en circunstancias diferentes a las mías, no me hacía especial ilusión. En el mundo contracultural sevillano siempre se decía que Cataluña era lo más europeo de España. Idealizaban Barcelona, pero yo discrepaba. Quizás por los viajes que había hecho a Estados Unidos y Londres, pensaba que todos los pueblos se iban copiando unos a otros. En Cataluña también se habían escrito textos fundacionales sobre el rock y la contracultura, como Exégesis maquinizada y musical de la máquina que escribió el grupo Máquina!, y había la suficiente actividad contracultural como para que la mitología actuara sin que fuera demasiado descarado. Es cierto que había un movimiento hippie que se decía pionero, personas que no querían vivir una vida convencional y abogaban por la revolución, vínculos con el extranjero que les daban ciertas ventajas, mezcla de música tradicional y vanguardista, nuevos estilos de vida que en otras partes aún no habían aparecido. Sin embargo, en el fondo, todos sabíamos que ni Sevilla ni Barcelona eran las cunas de la contracultura ni un ejemplo para otros países: no estábamos ni en París ni en California y, en el fondo, esos sitios tampoco eran para tanto. A nosotros nos gustaba limitar las comparaciones a España porque nos hacía sentirnos especiales: es lo que tiene ser tuerto en ese país de los ciegos que era el franquismo».

Publicado por Editorial Lengua de Trapo. Primera edición: noviembre de 2022. Colección: Episodios Nacionales (Andalucía contacultural).  412 páginas.

· Bonus Track: I Believe - Máquina!

miércoles, 3 de julio de 2024

Julian Assange

 

"What are the differences between Mark Zuckerberg and me? I give private information on corporations to you for free, and I'm a villain. Zuckerberg gives your private information to corporations for money and he’s Man of the Year."

****************************************************** 

"¿Cuáles son las diferencias entre Mark Zuckerberg y yo? Yo te doy información privada sobre corporaciones de forma gratuita y soy un villano. Zuckerberg da tu información privada a corporaciones a cambio de dinero y es el Hombre del Año".

miércoles, 20 de marzo de 2024

Próxima estación... Esperanza

 

Mi vida, lucerito sin vela, mi sangre de la herida, no me hagas sufrir más. Mi vida, bala perdida por la gran vía, charquito de arrabal. No quiero que te vayas, no quiero que te alejes cada día más y más…

Pal Nando el jerezano que cumple ½ siglo el 21/03/2024.

Vídeo: Mi vida – Manu Chao (Live)

miércoles, 22 de noviembre de 2023

Oral – Björk & Rosalía

 

Ayer me enteré de que mis adoradas Björk & Rosalía, dos de mis musas musicales preferidas, lanzaban al mundo una colaboración en forma de sencillo. La canción se llama “Oral” y parece ser que la escribió la islandesa −que tiene etiqueta propia en este blog− hace la friolera de 25 años. El video, que les dejaré ahí abajo por gentileza de youtube, ha sido creado por inteligencia artificial; lo cual se nota mucho y a mí personalmente me ha defraudado bastante a pesar de lo espectacular de la filmación (recuerda mucho al duelo entre O-Ren Ishii y The Bride en Kill Bill del maestro Tarantino), y es que solo de imaginar lo que hubieran sido capaz de engendrar este par de monstruas del escenario en, pongamos por caso, una actuación en directo ya contribuye a aumentar mi decepción… y el puto asco que me está dando todo el tema este de la IA en el mundo moderno. En todo caso, conste en acta: me gusta la tonada (a quién pueda interesar les recomiendo la letra, que no incluyo a efectos de recortar la longitud de este post).

En la parte bonita del asunto cabe resaltar que toda la recaudación/comercialización del tema irá destinado a la lucha contra la piscicultura del salmón en mar abierto en Islandia, donde parece ser que los salmones sufren intensamente por los métodos de pesca que se dan por aquellos lares (Björk, hija de una activista medioambiental, sabe de que va el tema). Como curiosidad quiero comentar también que el videoclip ha sido grabado en la Granja de la Ricarda de El Prat de Llobregat (Barcelona), zona afectada por la futura pista que quieren endiñar justo ahí para hacer más grande el aeropuerto de Barcelona contra la voluntad de una gran mayoría de la población entre los que me incluyo como ya comenté hace un tiempo en esta entrada. Espero que, como nativa del Baix Llobregat, también tú luches contra esto, Rosalía.

VIDEOCLIP: AQUÍ


domingo, 19 de septiembre de 2021

No a la ampliació de l’aeroport!

 

Los ciudadanos de Barcelona no queremos la ampliación del aeropuerto, los que además somos del Baix Llobregat (Cornellà en mi caso) todavía menos, porque sabemos del valor impagable que tiene el parque natural del delta del Llobregat para una zona tan industrializada.

La Ricarda tampoco se toca, intentadlo si tenéis huevos. Para que les quede bien claro, tanto al Gobierno Español como al Govern Català, esta mani de hoy seguro que despejará sus dudas con respecto a cuál es la voluntad del pueblo, ya sabemos que los votos electorales del Baix Llobregat siempre han sido claves en el devenir político tanto de Catalunya como del estado español.

Lo que tienen que hacer unos y otros es potenciar el tráfico de vuelos internacionales desde El Prat (el aeropuerto siempre se llamará así por mucho que le hayáis cambiado el nombre) hacia Europa y Asia sin obligar a la peña a ir a Madrid, porque es de lógica que así sea, simplemente porque está más cerca señores míos, y así evitar contaminar menos y tratar de comprometerse, de una vez por todas, con ese Cambio Climático que ya se nos ha ido de las manos. También sería interesante invertir en una buena, rápida y eficiente red ferroviaria de conexión de BCN con los aeropuertos de Reus y Girona.


¡Que os quede claro, cabrones!


viernes, 13 de marzo de 2020

Covid-19


El título coincide con la matrícula del coche, gira en el cuentakilómetros diosa fortuna. Llevo el maletero lleno de libros para el confinamiento universal, adaptémonos. Vaciemos las librerías y no nos obsesionemos con los supermercados ni con los bares y otros estancos clandestinos, el abastecimiento de la población está garantizado. Tomémonos un tiempo para conocernos mejor y dejemos que el misántropo que todos llevamos dentro se sienta a gusto en su minúsculo interior, pero no nos olvidemos de salir a pasearlo de tanto en tanto, el sol está casi siempre de nuestro lado. La radio siempre a mano, día y noche, la oreja es un sentido importante, siéntete. La puta tele está sobrevalorada, créeme.

¿Qué hora debe ser? Piensas mientras escapas de ese cielo atemporal…


jueves, 24 de octubre de 2019

Fotoperiodistas en las trincheras





Memòria Històrica
Foto 1: Pau Barrena
Foto 2: David Airob
Foto 3: Alfons Cabrera
Foto 4: Carles Palacio

martes, 22 de octubre de 2019

Tot això és el que he vist - Jordi Borràs



He vist coses que vosaltres, els catalans, no us creuríeu mai de la vida. He vist com atacaven barricades incendiades més enllà de la Gran Via. He vist raigs laser que brillen en la foscor del Portal de l'Àngel apuntant agents antiavalots.
He vist maletes i viatgers despistats caminant per l'autopista sense entendre absolutament res. He vist la policia desbordada i acollonida que no s'atrevia a entrar al pàrquing de l'Aeroport. He vist manifestants llançant-los aigua a pressió i buidant la pols dels extintors sobre els seus rostres. He vist antiavalots apallissant indiscriminadament gent gran, turistes i menors d'edat. Els he vist pegar cops de puny al cap, insultar i vexar tot aquell que duia una estelada penjada del coll. He vist trets a la cara, caps deformats i ulls rebentats d'uns joves que no s'arronsen. Això he vist: una nova lleva del biberó que ningú esperava ni coneixia i que s'ha fet adulta amb els cops de porra de l'1 d'octubre. He vist un poble determinat, fart, cansat i fastiguejat que ha dit que ja n'hi ha prou. He vist amb els meus propis ulls aquests joves sense por i el seu bateig de foc, embriagats d'impotència i violència. Els he vist calçant espardenyes com al 36 i arrancant llambordes amb uns dits plens de nafres. He vist escuts decorats amb un poema de Pere Quart que feien rebotar les bales de goma disparades en nom d'Espanya. Les he vist a elles a primera línia, tapant-se la cara amb el mocador lila, encenent còctels Molotov i llançant pedres amb l'estómac com si no hi hagués un demà. He vist el paviment de la plaça Urquinaona despullat de panots i l'asfalt arrebossat de rocs. He vist la por, la ràbia i l'odi darrere dels uniformes. Els he vist detenir, carregar, disparar i amenaçar periodistes sense cap mena de mania, ans al contrari: descarregant tota la ràbia acumulada contra els que expliquem què passa als nostres carrers. He vist rocs immensos impactar contra els seus cascos. He vist dos-cents encaputxats amb barres de ferro perseguir les furgonetes de la policia que fugien a tot gas per la Ronda de Sant Pere. He vist gent d'ordre xiuxiuejant-me a l'orella que ja tocava, que n'estan fins als collons de manifestacions de colors i que tenim uns nanos molt macos, coi. He vist la sang tornar a brollar pels mateixos carrers que tres segles abans va fer vessar Felip V. He vist els feixistes anant de cacera, passejant-se impunement per la ciutat durant més de tres quilòmetres mentre la policia s'ho mirava de lluny. Els he vist atacar com si fossin hienes i trencar-li la mandíbula a puntades de peu a un jove antifeixista. He vist com ens gasejava la policia i com ens ofegàvem entre picor i llàgrimes. He vist els sanitaris treballant incansablement al peu del canó mentre eren blanc de les bales de foam. Els he vist muntar un hospital de campanya dins d'una porteria. Els he vist plorar, desesperats, amb l'uniforme fluorescent al mig del camp de batalla i amb les mans plenes de sang.
Tot això i més és el que he vist. Tots aquests moments segur que no es perdran en el temps, com llàgrimes en la pluja. És hora de lluitar.

Imatge i text: Jordi Borràs per a  la web Fot-li Pou

lunes, 14 de octubre de 2019

Benvinguts a Barcelona, República Catalana



Aeroport del Prat, ara mateix (6 hores després de coneixer la sentència del judici del Procés per part de l’estat espanyol), un estat feixista a l’Europa del Segle XXI t’ho miris com t’ho miris. El Tsunami Democràtic és imparable. Sols el poble salva al poble.
Visca Catalunya Lliure!!

martes, 1 de octubre de 2019

1-Oct



La bellesa de la noviolència.
Dos anys després, ni oblit ni perdó.
Ho tornarem a fer!!!

Video: AQUÍ

viernes, 27 de septiembre de 2019

A pastar fang (Judas de Paco-Tilla)



0 - Armas
0 - Atentados
0 - Víctimas


La única violencia, el único terrorismo, que se ha visto por estos pagos, es la que habéis perpetrado vosotros… ASQUEROSOS!!!

jueves, 7 de marzo de 2019

domingo, 7 de octubre de 2018

(Suéltate el miedo y déjate crecer la vida…) – BEGOÑA ABAD DE LA PARTE



Suéltate el miedo y déjate crecer la vida.
Recuerda que en tu hambre mandas tú.
Recuerda que solo a ti te perteneces
y que el mundo es tu casa.
Que el dolor del otro, a ti te ha de doler
porque, si no es así,
tú también estás muerto.
Levántate tantas veces como te llame la vida,
tantas como te palpite el corazón de los invisibles.
Recuerda que los brazos sostienen, abrazan.
Cuando dudes cuál es tu revolución
pregunta a los que nadie escucha.
Cuando quieras saber a qué has venido al mundo
y adónde debes ir,
coge su mano y déjate llevar a su terreno.
Solo ahí te reconocerás,
soltarás tus miedos
y te dejarás crecer la vida.
Porque solo la vida puedes perder
y esta es la única certeza
que puede hacernos fuertes.



Nota: Primer poema recogido en la antología poética “EN LEGÍTIMA DEFENSA. Poetas en tiempos de crisis” – VV.AA. – Bartleby Editores (2014).

domingo, 30 de septiembre de 2018

Holi Antifa against Jusapol – Raul Gallego Abellán


Raul Gallego Abellán, considerado uno de los mejores cámaras del mundo, hizo este video de la manifestación de ayer mismo en las calles de BCN. Para quién intente ver otra película, lo que realmente pasó fue esto: en vísperas de cumplirse el primer año del 1-O, los fachas malos querían homenajear a las tropas españolas que vinieron aquel infausto día (el mismo en que España perdió a Catalunya para siempre) a pegar a los democráticos catalanes… pero, ayer, y tantas veces como sea necesario, se encontraron con un pueblo libre y siempre antifascista que les jodió la casposa celebración; por otro lado, y por increíble que parezca, los mossos protegieron a los malos y arremetieron contra los pacíficos independentistas, que en teoría son a los que deberían defender, joder menudo lío, pero ese ya es otro tema… yo, hoy, he venido aquí a mostrarles este vídeo, de ayer, que me parece delicadamente hermoso, valga la contradicción. Arte callejero en su máxima expresión.-

Barcelona 29 Sep Holi Antifa against Jusapol from raul gallego abellan on Vimeo.

martes, 11 de septiembre de 2018

Diada 2018



Anem lluny, serem molts empenyent endavant.

Qui sembra rebel·lia, recull la llibertat.
Que no ens guanyi la por,
el demà avui és nostre.
Tu i jo agafant l’horitzó.

Ara i aquí és el moment del poble,
no serà nostre si no hi som totes.
És part de tu, també és part de mi,
viure vol dir prendre partit.



sábado, 24 de marzo de 2018

Primavera CAT



Antes muertos que bajar la cabeza ante la dictadura española. ¿Qué parte en concreto es la que no entendéis, maj@s?

Dignitat!!! Visca la Llibertat, la Democràcia i la República Catalana!!!

#LlibertatPresosPolitics

miércoles, 7 de marzo de 2018

Dia Internacional de les Dones


Tot el meu soport per a totes les dones del Món. Endavant amb la lluita per els vostres drets!!!



martes, 20 de febrero de 2018

Sempre amb tu, Anna!



Saps que tens la veritat
perquè viure així és mentida.
Tens forçes per a esperar,
Perquè és més forta la vida.

“Als companys” – Ovidi Montllor