Adolfo Aristarain (1943-2026)

 

"El cine es un oficio despiadadamente traidor para quien lo ejerce. Aunque uno intente esconder lo que uno es, tarde o temprano el director desnuda su alma sin quererlo en primer plano."

FCB Femení: 11 Lligues (7 in a row)

 

Doncs ja la tenim aquí, l’equip femení ha guanyat avui la onzena Lliga espanyola, setena consecutiva, després del triomf a domicili davant l’Espanyol en el derbi de la ciutat (1-4). Unes xifres estratosfèriques per tancar un campionat històric, un més al sarró per a una generació meravellosa de jugadores... y les que venen pel darrera des de el filial. Ara a concentrar-se a les imminents semifinals de Champions League el proper dissabte davant el Bayern de Munich.

Enhorabona, noies!

Gliff – Ali Smith

 

«Què vol dir gliff:
     un moment curt. Una semblança momentània. Una opinió sobtada o casual. Una mirada transitòria. Una por sobtada. Un petit indici o suggeriment. Un pressentiment. Un parpelleig de son. Un lleuger atac o traça de malaltia. Un tuf. Un baf. Una olor sobtadament perceptible. Una sensació fugissera sobtada de dolor o de plaer. Un ensurt. Un xoc. Una emoció. Un cop sobtat violent. Un batzac. Una paraula sense sentit. Un àglif mal escrit. Una paraula que pot substituir qualsevol altra. Un sinònim de porro. Un acte sexual postejaculador. Un estat d’ànim de algú que troba a faltar massa la parella i el fa estar preocupat. Una organització que treballa per a la prevenció de l’abús de drogues a Viena. Una marca d’una eina tecnològica de IA primerenca utilitzada per al desenvolupament de l’assistència mèdica. Un personatge en una cosa que es diu Ninjago. Un rumor. Un impuls. Un instant. Una visió inesperada d’una cosa que t’esglaia. Un estat de disposició nerviosa. Una caiguda sobtada sorprenent de la llum del sol.
     El centelleig d’un ull.
     Albirar. Espantar. Veure’s abruptament embargat per la por. Mirar algú o alguna cosa d’una manera desconsiderada, apressada o descuidada. Llambrejar. Llampegar. Llampurnejar. Lluir.
     Etzibar un cop de biaix a algú o a alguna cosa.
     Evadir-se o escapar d’alguna cosa ràpidament.
     Llampegar com una llum imprevista sobtada.
     Escampar la neu.”

Publicat per Raig Verd Editorial. Col·lecció Raigs globulars (vol. 57). Primera edició: setembre 2025. Títol original: Gliff. Traducció de Dolors Udina. Premis: Highland Book Prize (2024). 236 pàgines.

Els noms – Florence Knapp

 

     «El llum de la sala d’estar estava apagat, de manera que la Maia es va quedar dreta a les fosques, sense que ningú la veiés, mirant com el seu pare, agenollat a la cuina al costat de la mare, li subjectava els canells a l’esquena mentre ella menjava d’un bol que hi havia a terra, i en veu tranquil·la li deia:
     −Potser ara t’ho pensaràs dues vegades abans de fer-nos viure com animals, Cora. No és gens agradable, oi? Espero que això t’ajudi a recordar que has de netejar la nevera la pròxima vegada. A ningú li agrada el menjar podrit com aquest.»

Publicat per Edicions 62. Primera edició: gener de 2026. Títol original: The Names. Traducció de Núria Parés Sellarès. 366 pàgines.

Aloma – Mercè Rodoreda

 

     «Quan va ser de dia i es va trobar sola al llit es fa ver llàstima. Es va passar una mà pel ventre, per l’espatlla... Es va tocar els llavis adolorits. Com si estigués borratxa va mirar al seu voltant. Pels finestrons ajustats entrava una claror dolça. Es va aixecar d’esma, va anar fins a l’armari, va treure la clau, la va tornar a posar. Tot li feia companyia, tot era com sempre: les parets, la bombeta que penjava trista del sostre despintat, les rajoles amb un dibuix senzill que se sabia de memòria. Va posar bé el vestit que havia deixat de qualsevol manera en el respatller de la cadira. Les gardènies, masegades i negres, feien fàstic... i ella. Va ser a temps d’ofegar un crit amb la mà plana davant de la boca. Tenia el coll i el front entresuats. Els cabells li queien a la cara i se’ls va tirar enrere. Es va asseure al llit i es va mirar els peus, els genolls... La camisa de dormir estava desplegada per terra. Havia dormit nua. Els pits li feien mal.
     Es va posar la bata i va anar a obrir la finestra perquè necessitava respirar una mica d’aire net. Li van venir ganes d’abocar-se a l’ampit, de mirar el jardí, però no va poder. Li feia vergonya que els seus arbres la veiessin. Era com si acabes de sortir d’una mena de mort».

Publicat per Edicions 62. Col·lecció universal de butxaca, El Cangur, 34. Sisena edició: març de 1979 (Revisió a l’exili de Ginebra l’any 1968 de la novel·la publicada originalment l’any 1938). Premi: Crexells (1937). 128 pàgines.