Krust Street
Surcando el ciberespacio desde el 16 de junio de 2009
lunes, 16 de febrero de 2026
Robert Duvall (1931-2026)
jueves, 12 de febrero de 2026
El pa dels àngels – Patti Smith
«Ara que m’havia alliberat
de les normes de la religió, era lliure de pensar com volgués. La ment era com
una trena amb molts cabells entrellaçats que ho contenien tot. Tota la història,
tot el coneixement a punt de revelar-se si aconseguies desxifrar el codi. La cara
de Jesucrist, l’arca de l’aliança, el número de telèfon de Déu, les zones no
descobertes de l’univers i les aventures sense fi dels personatges de ficció. Naixem
amb una ment, oberts a tot, sense por, sense límits coneguts, però amb cada
nova regla que ens imposen, la restricció la divideix. A l’edat de la raó
aprenem a viure, en relació al món, a l’ordre social, buscant un equilibri
entre la imaginació i el món que respirem. Creia que la saviesa i els misteris
sagrats existien en un llenguatge secret que vivia en els meus llibres, escrits
per persones que devien conèixer lletres d’alfabets antics. Els llibres em van
atreure abans de poder llegir-los, hi intuïa coses extraordinàries. Tot i que
havia llegit molts llibres, encara no havia pensat a escriure el torrent
interminable d’idees que em fluïen pel cap. Semblava natural sent lectora; els
llibres els escrivien els altres. Vaig començar a escriure, però res aconseguia
expressar un món interior brillant. Encara no havia trobar la meva veu».
Publicat per Club Editor. Primera edició: novembre de 2025. Títol original: Bread of Angels (2025). Traduït per Ricard Gil. 304 pàgines.
martes, 10 de febrero de 2026
El niño que miraba el mar - Luis Eduardo Aute
que huye del cliché del álbum familiar
miro a ese niño que hace de vigía
oteando el más allá del fin del mar.
de una guerra de dragones sin cuartel
su mirada queda oculta, pero veo
lo que ven sus ojos porque yo soy él.
por sentarme a su costado
para verme en su futuro
desde todo mi pasado
y mirándole a los ojos
preguntarle ensimismado
si descubre a su verdugo
en mis ojos reflejado
mientras él me ve mirar
a ese niño que miraba el mar.
y que está poniendo en marcha su reloj
no es consciente de que incuba el mal de aurora
ese mal del animal que ya soy yo.
acumulan tumbas junto al malecón
y sospecha que ese mar es un presagio
de que al otro lado espera otro dragón.
Audio/Cortometraje: AQUÍ
jueves, 5 de febrero de 2026
Pelham Uno Dos Tres – John Godey
Llegó el Pelham Uno Dos Tres. Las luces de posición, ámbar y blanca, de su techo, parecían dos ojos de colores distintos. Debajo de ellas, los constreñidos focos, que eran los verdaderos ojos del tren, parecían oscilar, por un efecto óptico, como llamitas de vela agitadas por el viento».
Publicado por Círculo de Lectores. Edición de 1974. Título original: The Taking of Pelham One Two Three (1973). Traducción: J. Ferrer Aleu. 3 adaptaciones al cine (1974, 1998, 2009). 300 páginas.
domingo, 1 de febrero de 2026
BCNegra 2026 - Malavida
jueves, 29 de enero de 2026
Sin novedad en el frente – Erich Maria Remarque
Pasamos el día organizando concursos de tiro a las ratas y paseando de un lado a otro. Nos aumentan las provisiones de cartuchos y de granadas de mano. Nosotros mismos revisamos las bayonetas. Algunas de estas armas tienen, además del filo, el anverso trabajado en forma de sierra. Cuando los de aquí enfrente cogen a alguien que la lleva, le zumban sin compasión. En el otro sector encontraron a algunos de los nuestros con la nariz cortada y los ojos pinchados con sus propias bayonetas. Después les habían llenado la boca de serrín y así les ahogaron».
«Se me hielan las manos y tengo
escalofríos; no obstante, la noche es suave. Sólo la niebla es fría, esa niebla
siniestra que se arrastra alrededor de los cadáveres que hay delante de
nosotros y que les sorbe la última y escondida gota de vida. Mañana estarán
lívidos, verdosos y su sangre aparecerá negra y coagulada».
Publicado por Círculo de
Lectores. Edición: abril de 1972 (esta misma traducción fue publicada
originalmente en 1967 por Editorial Bruguera y posteriormente por Planeta y
Plaza & Janés). Traducción de Manuel
Serrat Crespo. Título original: Im Westen nichts Neues (1929). 3
adaptaciones al cine (1930, 1979 y 2022). 246 pàginas.
MASTERPIECE
martes, 27 de enero de 2026
Fly Like An Eagle - Steve Miller Band (1973)
domingo, 25 de enero de 2026
(Super) Campiones 2026
Sexta Supercopa de España, quinta consecutiva, para el Barça en el triunfo número 21 de los 22 Clásicos disputados hasta la fecha. Las cifras hablan por sí solas, suma y sigue. Sí, las blancas están más cerca, buena primera parte presionando en todas las líneas para abortar el dominio blaugrana, pero todavía andan lejos, en la 2ª parte desfondadas bien pudieron encajar una/otra goleada de escándalo. El capo Florentino que -de modo vergonzoso- no se presentó a la cita, deberá rascarse la cartera un poco más si quiere alcanzar el nivel de un Barça que, afortunadamente, cuenta con un gran apoyo social hacia la sección de futbol femenino. Enhorabona, noies, celebrem!
F.C. Barcelona 2 – Real Madrid 0
BARÇA
Cata Coll; Ona Batlle, Paredes,
Mapi León, Brugts (Aïcha, 73'); Vicky (Salma, 72'), Patri, Alexia; Graham
(Serrajordi, 59'), Pajor y Pina (Sydney, 84').
REAL MADRID
Misa; Eva Navarro, Méndez, Lakrar, Yasmin (Shei, 68'); Angeldahl (Toletti, 68'), Dabritz, Weir (Pau, 83'); Athenea (Brunn, 83'), Feller (Keukelaar, 68') y Linda Caicedo.
Goles: 1-0, Brugts (28'); 2-0, Alexia (p) (93')
Espectadores: 12.593 en el Estadio Castalia de Castellón
Árbitra: Eugenia Gil Soriano (Com. Gallego). Amonestó a Lakrar, (97') y Navarro (99')
sábado, 24 de enero de 2026
Mar adentro - Héroes del Silencio
Y por fin he encontrado el camino
que ha de guiar mis pasos. Y esta noche me espera el amor en tus labios. De
cada mirada, por Dios, ardía el recuerdo en mi interior, pero ya he desechado para
siempre la fruta podrida. En la prisión del deseo estoy y aunque deba cavar en
la tierra la tumba que sé que me espera, jamás me vio nadie llorar así. Que
termine un momento precioso y le suceda la vulgaridad, y nadar mar adentro… y
no poder salir.
Frankfurt, Alemania - 6 abril de
1992
Vídeo: AQUÍ
jueves, 22 de enero de 2026
Gossos dempeus – Eduard Olesti
«Per mi el teatre ho és tot, i no dic que ho sigui tot en el sentit en què l’Altort pensa que el teatre ho és tot, sinó, com dir-ho, que tot és teatre, que el teatre és arreu, que tota forma d’interacció humana és teatral, tota forma de submissió i tota demostració de poder són sempre teatrals, la família és teatre i la feina és teatre, i el parlament és teatre tronat i l’esperança és teatral i la desesperança és mer teatre i fem teatre fins i tot en la solitud dels miralls, però sobretot fem teatre quan ens miren els altres i busquem un públic íntim que ens afirmi que existim (i si aplaudeixen millor, perquè tots fem teatre buscant l’amor i els aplaudiments són una demostració d’amor, per això quan follem de vegades hi ha moments que les nostres carns aplaudeixen). El món s’organitza en estructures teatrals, estructures d’anorreament i aniquilació purament teatrals, estructures anihiladores de la veritat, de les veritats. Per l’Altort, les grans veritats les acompanya el silenci, però per mi les acompanyen les nits d’insomni. El teatre és una mostra més del teatre del món. Un joc molt seriós (però sense res de sagrat). Una manera com una altra de buscar aplaudiments com qui fa d’advocat, de crític literari o de gos».
Publicada per Club Editor. Primera edició: setembre de 2024. 196 pàgines.









