Y por fin he encontrado el camino
que ha de guiar mis pasos. Y esta noche me espera el amor en tus labios. De
cada mirada, por Dios, ardía el recuerdo en mi interior, pero ya he desechado para
siempre la fruta podrida. En la prisión del deseo estoy y aunque deba cavar en
la tierra la tumba que sé que me espera, jamás me vio nadie llorar así. Que
termine un momento precioso y le suceda la vulgaridad, y nadar mar adentro… y
no poder salir.
Frankfurt, Alemania - 6 abril de
1992
Vídeo: AQUÍ
«Per mi el teatre ho és tot, i no dic que ho sigui tot en el sentit en què l’Altort pensa que el teatre ho és tot, sinó, com dir-ho, que tot és teatre, que el teatre és arreu, que tota forma d’interacció humana és teatral, tota forma de submissió i tota demostració de poder són sempre teatrals, la família és teatre i la feina és teatre, i el parlament és teatre tronat i l’esperança és teatral i la desesperança és mer teatre i fem teatre fins i tot en la solitud dels miralls, però sobretot fem teatre quan ens miren els altres i busquem un públic íntim que ens afirmi que existim (i si aplaudeixen millor, perquè tots fem teatre buscant l’amor i els aplaudiments són una demostració d’amor, per això quan follem de vegades hi ha moments que les nostres carns aplaudeixen). El món s’organitza en estructures teatrals, estructures d’anorreament i aniquilació purament teatrals, estructures anihiladores de la veritat, de les veritats. Per l’Altort, les grans veritats les acompanya el silenci, però per mi les acompanyen les nits d’insomni. El teatre és una mostra més del teatre del món. Un joc molt seriós (però sense res de sagrat). Una manera com una altra de buscar aplaudiments com qui fa d’advocat, de crític literari o de gos».
Publicada per Club Editor. Primera edició: setembre de 2024. 196 pàgines.
«Hi ha un moment, al
capvespre, que el dia i la nit sembla que lluitin a veure qui guanya. Sempre venç
la nit, és clar, però sembla que el dia no hagi perdut la esperança que, si s’hi
esforça, avui ho aconseguirà. Després de lluitar, nit i dia, ballen. Es fonen l’un
en l’altra i ara veus el dia i ara veus la nit, i així van fent, al cel, a la
terra, als rius i entre els arbres. Ara estàvem just en aquell moment. Jo estava
tan concentrat en trobar ma mare morta entre aquell ball de llum i penombres,
que no vaig veure, fins que gairebé m’hi entrebanco, una tomba nova al costat
de la vella. Es veia la terra apilonada, sobre la que encara no havia crescut res,
i el sotabosc remenat. Aquell trosset de terra feia panxa cap amunt, com si el
cos enterrat dins seu volgués enlairar-se i empenyés. L’avia estava plantada al
davant de les dues tombes, la nova i la vella, i va deixar el quinqué entre
elles. De seguida aquella llum es va omplir de cuques voladores, petites i minúscules,
movent-se sense parar, com si sabessin que en aturar-se, moririen».
Publicat per Editorial Males Herbes. Distorsions (vol. 87). Quarta edició: març 2022. 188 pàgines.
«Pero, qué diablos, regalar
libros es una forma muy hermosa de compartirse y crear vínculos. Una forma
maravillosa de mostrar interés y admiración por otra persona. Una forma única de
apasionarse. Regalar libros es confiar en que la otra persona va a hacer el
esfuerzo descomunal de sacar tiempo, en un mundo que va a toda hostia y no
espera a nadie, para sumergirse en una historia que, al final, vais a tener en
común. Regalar libros es dejar un trocito de ti en la vida de alguien a quien
aprecias».
Publicado por Papelillo Editorial. Primera edición: noviembre de 2025. Prólogo de Ignatius Farray. 352 páginas.
Poema: Sueño para el invierno - Arthur Rimbaud
Foto: "Snow in New York“ - Erich Hartmann (1967)
Como cada temporada por estas
fechas dejo por aquí el resumen de lecturas correspondiente al año 2025, tantas
como cuarenta y cuatro… detenido por cuatrero, nen.
La lista va por orden de lectura,
es decir desde enero a diciembre. Todos los libros que aparecen tienen su post
particular en el blog. En cursiva les lectures en català. En Amarillita queda establecido mi Top 5 de
Masterpieces (no pueden imaginar cuánto cuesta escoger solo five, otras
lecturas se han quedado muy cerca de entrar y podría ser que el tiempo acabe
colocándolas en la atalaya más alta de mi memoria). Poco más que añadir,
agradecer a Goodreads por permitir que me acuerde de todo esto cuando paso por
allí a votar los libros y desearles un buen rollete navideño y un feliz año
nuevo de grandes lecturas. Abraçada i molta salut, penya!
Las aguas – Bonnie
Jo Campbell
Vida y obra de Gabriel Maceli
Campalans – Javier Padilla
Les formes del verb amar – Jenny
Erpenbeck
Tsunami – Albert Pijuan
Dick o la tristeza del sexo –
Kiko Amat
Quanta, quanta guerra – Mercè
Rodoreda
Les palmeres salvatges – William
Faulkner
Hombres en mi situación – Per
Petterson
Allò que només els passa als
altres – Andreu Martín
La classe de grec – Han Kang
Acerca del robo de historias y
otros relatos – Giorgi Gospodinov
Escrit al cos – Jeanette
Winterson
Algo personal. ¿Te ha picado
alguna vez una abeja muerta? – Alfons Cervera
El festín del amor – Charles
Baxter
Clara y confusa – Cynthia Rimsky
Theodoros – Mircea
Cărtărescu
Tarde, mal y nunca – Carlos Zanon
La mala costumbre – Alana S.
Portero
En el patio – Malcolm Braly
Braus – David Muñoz
El libro de las hermanas – Amélie
Nothomb
La carretera muerta – Gabriel Oca
Fidalgo
Benvolgut imbécil – Virginie
Despentes
Agujero – Hiroko Oyamada
MANIAC – Benjamín
Labatut
Vida y destino – Vasily Grossman
Ronda del Guinardó – Juan Marsé
La niña del faro – Jeanette
Winterson
Caligrafía de los sueños – Juan
Marsé
La palabra del mudo – Julio
Ramón Ribeyro
Míster Folch – Adrià Pujol
Les platges del clatell – Joan
Vigó
No soy Sidney Poitier – Percival
Everett
L’amant fantasma – Lisa Taddeo
Dr. No – Percival Everett
Dies foscos a la ciutat – Gene
Kerrigan
El punt de ruptura – Jordi Dausà
La distancia que nos separa –
Maggie O’Farrell
Vigileu aquesta dona – David
Goodis
No soy Enrique
Vila-Matas – Montero Glez
Nela 1979 – Juan Trejo
Milions d’ampolles buides –
Manuel de Pedrolo
James – Percival Everett
Canalles. Històries verídiques sobre estafadors, assassins, rebels i malfactors – Patrick Radden Keefe
Què motiva algú a idear un
sofisticat sistema de falsificació d’ampolles de vi per estafar
col·leccionistes? Com viuen aquells que s’encarreguen de la defensa de persones
condemnades per crims capitals? Quins trets psicològics comparteixen els
integrants d’un càrtel de la droga? Estafadors, malversadors, falsificadors,
traficants, advocats, víctimes i, fins i tot, productors de televisió i cuiners
de renom; en aquest llibre trobareu les seves històries i les d’aquells que els
envolten, involucrats, d’una manera o altra, en activitats de prestigi dubtós.
CANALLES és un recull de
dotze articles que tornen a demostrar la destresa i l’habilitat narratives d’un
dels millors reporters de la nostra època. En aquests textos, Patrick Radden
Keefe posa la mirada en la línia imperceptible que separa el món legal de
l’il·legal, el lícit de l’il·lícit, el bé del mal.
Nota:
Cada fragment d’aquest llibre és or pur així que aquesta vegada he optat per
posar directament la sinopsi de la contracoberta. MASTERPIECE. Poden
trobar crítiques molt bones: AQUÍ.
Publicat per Edicions del Periscopi. Primera edició: juny de 2023. Títol original: Rogues: True Stories of Grifters, Killers, Rebels and Crooks (2022). Sumari: inclou 12 histories publicades originalment a The New Yorker. Traducció de Ricard Gil. 496 pàgines.
Ilegales aparecieron en el panorama
musical allá por el año 82 del siglo pasado con un discazo homónimo y tremendo
(dícese del álbum del que se pueden extraer un mínimo de 5 grandes temas entre
sus diversos cortes).
A mí siempre me gustó
especialmente este que pueden escuchar a modo de homenaje AQUÍ.
DEP
