“¡Como si se pudiera matar el
tiempo sin insultar a la eternidad!”
Henry David Thoreau (1817-1862)
Surcando el ciberespacio desde el 16 de junio de 2009
«Des que Hanna abandonà la
ciutat, vaig trigar un temps a deixar d’estar a tot arreu al seu aguait, a
acostumar-me a les tardes sense ella, a fullejar llibres sense qüestionar-me si
eren bons per llegir en veu alta. Va passar un temps fins que el meu cos ja no
anhelava el seu; de vegades m’adonava jo mateix, dormint, que la buscava amb
els braços i les cames, i el meu germà va informar diverses vegades a taula
que, de nit, jo havia cridat «Hanna». També recordo hores de classe en que
únicament la somiava, únicament pensava en ella. La sensació de culpa que
m’havia torturat les primeres setmanes es va anar perdent. Evitava passar per
davant de casa seva, agafava d’altres carrers, i mig any després els meus pares
es van traslladar a un altre barri. No l’havia pas oblidada, Hanna, però amb el
temps el seu record va deixar d’acompanyar-me, restà enrere, com resta enrere
una ciutat quan el tren continua endavant. Es allà, en algun lloc darrera teu,
i sempre pots anar a cerciorar-te’n. Però quin sent té?»
Publicat per Columna Edicions/Planeta DeAgostini (Coberta edició Univers). Primera edició: abril de 1999. Títol original: Der Vorleser (1995). Traducció de Carme Gala. Premis: Hans Fallada Prize (1997), Laure Bataillon (1997), Prix des libraires du Québec - Roman-nouvelles-récit (1997), Evangelischer Buchpreis (2000), Eeva Joenpelto (2001). Adaptació al cinema: The Reader - Stephen Daldry (2008). 174 pàgines.
«Ara que m’havia alliberat
de les normes de la religió, era lliure de pensar com volgués. La ment era com
una trena amb molts cabells entrellaçats que ho contenien tot. Tota la història,
tot el coneixement a punt de revelar-se si aconseguies desxifrar el codi. La cara
de Jesucrist, l’arca de l’aliança, el número de telèfon de Déu, les zones no
descobertes de l’univers i les aventures sense fi dels personatges de ficció. Naixem
amb una ment, oberts a tot, sense por, sense límits coneguts, però amb cada
nova regla que ens imposen, la restricció la divideix. A l’edat de la raó
aprenem a viure, en relació al món, a l’ordre social, buscant un equilibri
entre la imaginació i el món que respirem. Creia que la saviesa i els misteris
sagrats existien en un llenguatge secret que vivia en els meus llibres, escrits
per persones que devien conèixer lletres d’alfabets antics. Els llibres em van
atreure abans de poder llegir-los, hi intuïa coses extraordinàries. Tot i que
havia llegit molts llibres, encara no havia pensat a escriure el torrent
interminable d’idees que em fluïen pel cap. Semblava natural sent lectora; els
llibres els escrivien els altres. Vaig començar a escriure, però res aconseguia
expressar un món interior brillant. Encara no havia trobar la meva veu».
Publicat per Club Editor. Primera edició: novembre de 2025. Títol original: Bread of Angels (2025). Traduït per Ricard Gil. 304 pàgines.
Audio/Cortometraje: AQUÍ
Publicado por Círculo de Lectores. Edición de 1974. Título original: The Taking of Pelham One Two Three (1973). Traducción: J. Ferrer Aleu. 3 adaptaciones al cine (1974, 1998, 2009). 300 páginas.
«Se me hielan las manos y tengo
escalofríos; no obstante, la noche es suave. Sólo la niebla es fría, esa niebla
siniestra que se arrastra alrededor de los cadáveres que hay delante de
nosotros y que les sorbe la última y escondida gota de vida. Mañana estarán
lívidos, verdosos y su sangre aparecerá negra y coagulada».
Publicado por Círculo de
Lectores. Edición: abril de 1972 (esta misma traducción fue publicada
originalmente en 1967 por Editorial Bruguera y posteriormente por Planeta y
Plaza & Janés). Traducción de Manuel
Serrat Crespo. Título original: Im Westen nichts Neues (1929). 3
adaptaciones al cine (1930, 1979 y 2022). 246 pàginas.
MASTERPIECE
Sexta Supercopa de España, quinta consecutiva, para el Barça en el triunfo número 21 de los 22 Clásicos disputados hasta la fecha. Las cifras hablan por sí solas, suma y sigue. Sí, las blancas están más cerca, buena primera parte presionando en todas las líneas para abortar el dominio blaugrana, pero todavía andan lejos, en la 2ª parte desfondadas bien pudieron encajar una/otra goleada de escándalo. El capo Florentino que -de modo vergonzoso- no se presentó a la cita, deberá rascarse la cartera un poco más si quiere alcanzar el nivel de un Barça que, afortunadamente, cuenta con un gran apoyo social hacia la sección de futbol femenino. Enhorabona, noies, celebrem!
F.C. Barcelona 2 – Real Madrid 0
BARÇA
Cata Coll; Ona Batlle, Paredes,
Mapi León, Brugts (Aïcha, 73'); Vicky (Salma, 72'), Patri, Alexia; Graham
(Serrajordi, 59'), Pajor y Pina (Sydney, 84').
REAL MADRID
Misa; Eva Navarro, Méndez, Lakrar, Yasmin (Shei, 68'); Angeldahl (Toletti, 68'), Dabritz, Weir (Pau, 83'); Athenea (Brunn, 83'), Feller (Keukelaar, 68') y Linda Caicedo.
Goles: 1-0, Brugts (28'); 2-0, Alexia (p) (93')
Espectadores: 12.593 en el Estadio Castalia de Castellón
Árbitra: Eugenia Gil Soriano (Com. Gallego). Amonestó a Lakrar, (97') y Navarro (99')