jueves, 12 de febrero de 2026

El pa dels àngels – Patti Smith

 

     «Ara que m’havia alliberat de les normes de la religió, era lliure de pensar com volgués. La ment era com una trena amb molts cabells entrellaçats que ho contenien tot. Tota la història, tot el coneixement a punt de revelar-se si aconseguies desxifrar el codi. La cara de Jesucrist, l’arca de l’aliança, el número de telèfon de Déu, les zones no descobertes de l’univers i les aventures sense fi dels personatges de ficció. Naixem amb una ment, oberts a tot, sense por, sense límits coneguts, però amb cada nova regla que ens imposen, la restricció la divideix. A l’edat de la raó aprenem a viure, en relació al món, a l’ordre social, buscant un equilibri entre la imaginació i el món que respirem. Creia que la saviesa i els misteris sagrats existien en un llenguatge secret que vivia en els meus llibres, escrits per persones que devien conèixer lletres d’alfabets antics. Els llibres em van atreure abans de poder llegir-los, hi intuïa coses extraordinàries. Tot i que havia llegit molts llibres, encara no havia pensat a escriure el torrent interminable d’idees que em fluïen pel cap. Semblava natural sent lectora; els llibres els escrivien els altres. Vaig començar a escriure, però res aconseguia expressar un món interior brillant. Encara no havia trobar la meva veu».

Publicat per Club Editor. Primera edició: novembre de 2025. Títol original: Bread of Angels (2025). Traduït per Ricard Gil. 304 pàgines.

martes, 10 de febrero de 2026

El niño que miraba el mar - Luis Eduardo Aute

 


Cada vez que veo esa fotografía
que huye del cliché del álbum familiar
miro a ese niño que hace de vigía
oteando el más allá del fin del mar.
 
Aún resuena en su cabeza el bombardeo
de una guerra de dragones sin cuartel
su mirada queda oculta, pero veo
lo que ven sus ojos porque yo soy él.
 
Y daría lo vivido
por sentarme a su costado
para verme en su futuro
desde todo mi pasado
y mirándole a los ojos
preguntarle ensimismado
si descubre a su verdugo
en mis ojos reflejado
mientras él me ve mirar
a ese niño que miraba el mar.
 
Ese niño ajeno al paso de las horas
y que está poniendo en marcha su reloj
no es consciente de que incuba el mal de aurora
ese mal del animal que ya soy yo.
 
Frente a él oscuras horas de naufragios
acumulan tumbas junto al malecón
y sospecha que ese mar es un presagio
de que al otro lado espera otro dragón.

Audio/Cortometraje: AQUÍ

jueves, 5 de febrero de 2026

Pelham Uno Dos Tres – John Godey

 


     «Mientras esperaba la llegada del Pelham Uno Dos Tres, Ryder miró a los que se hallaban donde pararía el primer vagón y los observó sin demasiada curiosidad. Eran cuatro, cuatro de los que querían ir los primeros. Un joven negro, con su traje de fantasía y sus ojos acostumbrados a mirar la muerte. Un puertorriqueño, delgado, menudo, con una manchada guerrera verde campaña. Un abogado −al menos, parecía un abogado−, con una cartera de documentos, sus ojos penetrantes y su aspecto reflexivo. Un muchacho de unos diecisiete años, cargado de libros de texto, gacha la cabeza y con la cara llena de granos. Cuatro. «No cuatro personas pensó Ryder, sino cuatro unidades.»
     Tal vez lo que iba a pasar los curaría de su manía de meterse en el primer vagón.
     Llegó el Pelham Uno Dos Tres. Las luces de posición, ámbar y blanca, de su techo, parecían dos ojos de colores distintos. Debajo de ellas, los constreñidos focos, que eran los verdaderos ojos del tren, parecían oscilar, por un efecto óptico, como llamitas de vela agitadas por el viento».

Publicado por Círculo de Lectores. Edición de 1974. Título original: The Taking of Pelham One Two Three (1973). Traducción: J. Ferrer Aleu. 3 adaptaciones al cine (1974, 1998, 2009). 300 páginas.

domingo, 1 de febrero de 2026

BCNegra 2026 - Malavida

 


Dates: Del 2 al 9 de febrer de 2026
Cartell: Joan Alturo
Premi Pepe Carvalho: Mick Herron

Programa (Català/Castellano): AQUÍ

jueves, 29 de enero de 2026

Sin novedad en el frente – Erich Maria Remarque

 


     «A la mañana siguiente nos dan queso holandés. Reparten casi un cuarto de bola a cada uno. Por una parte, esto va bien porque el queso es gustoso y alimenticio, pero por la otra, no nos acaba de gustar, pues hasta ahora, estas bolas rojas han sido siempre el indicio de que habrá mucho jaleo. Nuestro presentimiento se acentúa cuando reparten aguardiente. De momento nos lo bebemos, pero no estamos de buen humor.
     Pasamos el día organizando concursos de tiro a las ratas y paseando de un lado a otro. Nos aumentan las provisiones de cartuchos y de granadas de mano. Nosotros mismos revisamos las bayonetas. Algunas de estas armas tienen, además del filo, el anverso trabajado en forma de sierra. Cuando los de aquí enfrente cogen a alguien que la lleva, le zumban sin compasión. En el otro sector encontraron a algunos de los nuestros con la nariz cortada y los ojos pinchados con sus propias bayonetas. Después les habían llenado la boca de serrín y así les ahogaron».

«Se me hielan las manos y tengo escalofríos; no obstante, la noche es suave. Sólo la niebla es fría, esa niebla siniestra que se arrastra alrededor de los cadáveres que hay delante de nosotros y que les sorbe la última y escondida gota de vida. Mañana estarán lívidos, verdosos y su sangre aparecerá negra y coagulada».

Publicado por Círculo de Lectores. Edición: abril de 1972 (esta misma traducción fue publicada originalmente en 1967 por Editorial Bruguera y posteriormente por Planeta y Plaza & Janés).  Traducción de Manuel Serrat Crespo. Título original: Im Westen nichts Neues (1929). 3 adaptaciones al cine (1930, 1979 y 2022). 246 pàginas.

MASTERPIECE

martes, 27 de enero de 2026

Fly Like An Eagle - Steve Miller Band (1973)

 

I want to fly like an Eagle till I’m free...

Vídeo: AQUÍ

domingo, 25 de enero de 2026

(Super) Campiones 2026

 

Sexta Supercopa de España, quinta consecutiva, para el Barça en el triunfo número 21 de los 22 Clásicos disputados hasta la fecha. Las cifras hablan por sí solas, suma y sigue. Sí, las blancas están más cerca, buena primera parte presionando en todas las líneas para abortar el dominio blaugrana, pero todavía andan lejos, en la 2ª parte desfondadas bien pudieron encajar una/otra goleada de escándalo. El capo Florentino que -de modo vergonzoso- no se presentó a la cita, deberá rascarse la cartera un poco más si quiere alcanzar el nivel de un Barça que, afortunadamente, cuenta con un gran apoyo social hacia la sección de futbol femenino. Enhorabona, noies, celebrem!

F.C. Barcelona 2 – Real Madrid 0

BARÇA

Cata Coll; Ona Batlle, Paredes, Mapi León, Brugts (Aïcha, 73'); Vicky (Salma, 72'), Patri, Alexia; Graham (Serrajordi, 59'), Pajor y Pina (Sydney, 84').


REAL MADRID

Misa; Eva Navarro, Méndez, Lakrar, Yasmin (Shei, 68'); Angeldahl (Toletti, 68'), Dabritz, Weir (Pau, 83'); Athenea (Brunn, 83'), Feller (Keukelaar, 68') y Linda Caicedo.


Goles: 1-0, Brugts (28'); 2-0, Alexia (p) (93')

Espectadores: 12.593 en el Estadio Castalia de Castellón

Árbitra: Eugenia Gil Soriano (Com. Gallego). Amonestó a Lakrar, (97') y Navarro (99')

sábado, 24 de enero de 2026

Mar adentro - Héroes del Silencio

 

Y por fin he encontrado el camino que ha de guiar mis pasos. Y esta noche me espera el amor en tus labios. De cada mirada, por Dios, ardía el recuerdo en mi interior, pero ya he desechado para siempre la fruta podrida. En la prisión del deseo estoy y aunque deba cavar en la tierra la tumba que sé que me espera, jamás me vio nadie llorar así. Que termine un momento precioso y le suceda la vulgaridad, y nadar mar adentro… y no poder salir.

Frankfurt, Alemania - 6 abril de 1992

Vídeo: AQUÍ

jueves, 22 de enero de 2026

Gossos dempeus – Eduard Olesti

 

«Per mi el teatre ho és tot, i no dic que ho sigui tot en el sentit en què l’Altort pensa que el teatre ho és tot, sinó, com dir-ho, que tot és teatre, que el teatre és arreu, que tota forma d’interacció humana és teatral, tota forma de submissió i tota demostració de poder són sempre teatrals, la família és teatre i la feina és teatre, i el parlament és teatre tronat i l’esperança és teatral i la desesperança és mer teatre i fem teatre fins i tot en la solitud dels miralls, però sobretot fem teatre quan ens miren els altres i busquem un públic íntim que ens afirmi que existim (i si aplaudeixen millor, perquè tots fem teatre buscant l’amor i els aplaudiments són una demostració d’amor, per això quan follem de vegades hi ha moments que les nostres carns aplaudeixen). El món s’organitza en estructures teatrals, estructures d’anorreament i aniquilació purament teatrals, estructures anihiladores de la veritat, de les veritats. Per l’Altort, les grans veritats les acompanya el silenci, però per mi les acompanyen les nits d’insomni.  El teatre és una mostra més del teatre del món. Un joc molt seriós (però sense res de sagrat). Una manera com una altra de buscar aplaudiments com qui fa d’advocat, de crític literari o de gos».

Publicada per Club Editor. Primera edició: setembre de 2024. 196 pàgines.

viernes, 16 de enero de 2026

Guilleries – Ferran Garcia

 

«Hi ha un moment, al capvespre, que el dia i la nit sembla que lluitin a veure qui guanya. Sempre venç la nit, és clar, però sembla que el dia no hagi perdut la esperança que, si s’hi esforça, avui ho aconseguirà. Després de lluitar, nit i dia, ballen. Es fonen l’un en l’altra i ara veus el dia i ara veus la nit, i així van fent, al cel, a la terra, als rius i entre els arbres. Ara estàvem just en aquell moment. Jo estava tan concentrat en trobar ma mare morta entre aquell ball de llum i penombres, que no vaig veure, fins que gairebé m’hi entrebanco, una tomba nova al costat de la vella. Es veia la terra apilonada, sobre la que encara no havia crescut res, i el sotabosc remenat. Aquell trosset de terra feia panxa cap amunt, com si el cos enterrat dins seu volgués enlairar-se i empenyés. L’avia estava plantada al davant de les dues tombes, la nova i la vella, i va deixar el quinqué entre elles. De seguida aquella llum es va omplir de cuques voladores, petites i minúscules, movent-se sense parar, com si sabessin que en aturar-se, moririen».

Publicat per Editorial Males Herbes. Distorsions (vol. 87). Quarta edició: març 2022. 188 pàgines.