«Des que Hanna abandonà la
ciutat, vaig trigar un temps a deixar d’estar a tot arreu al seu aguait, a
acostumar-me a les tardes sense ella, a fullejar llibres sense qüestionar-me si
eren bons per llegir en veu alta. Va passar un temps fins que el meu cos ja no
anhelava el seu; de vegades m’adonava jo mateix, dormint, que la buscava amb
els braços i les cames, i el meu germà va informar diverses vegades a taula
que, de nit, jo havia cridat «Hanna». També recordo hores de classe en que
únicament la somiava, únicament pensava en ella. La sensació de culpa que
m’havia torturat les primeres setmanes es va anar perdent. Evitava passar per
davant de casa seva, agafava d’altres carrers, i mig any després els meus pares
es van traslladar a un altre barri. No l’havia pas oblidada, Hanna, però amb el
temps el seu record va deixar d’acompanyar-me, restà enrere, com resta enrere
una ciutat quan el tren continua endavant. Es allà, en algun lloc darrera teu,
i sempre pots anar a cerciorar-te’n. Però quin sent té?»
Publicat per Columna Edicions/Planeta DeAgostini (Coberta edició Univers). Primera edició: abril de 1999. Títol original: Der Vorleser (1995). Traducció de Carme Gala. Premis: Hans Fallada Prize (1997), Laure Bataillon (1997), Prix des libraires du Québec - Roman-nouvelles-récit (1997), Evangelischer Buchpreis (2000), Eeva Joenpelto (2001). Adaptació al cinema: The Reader - Stephen Daldry (2008). 174 pàgines.
