lunes, 27 de noviembre de 2023

La nit del gall – Jordi Dausà

 


«Posa la ràdio i roda per la nit. Ha demanat a la Sofia que surti de la zona dels horts, allà es més vulnerable perquè molts camins són culs-de-sac, o bé estan tancats de qualsevol manera per gent que se’ls ha fet seus, i a veure qui els diu el contrari.
     A la pantalla del cotxe, una locutora llegeix una novel·la antiga ambientada a la nit de Nadal. Se li fa difícil seguir-la, però s’hi esforça igualment: qualsevol cosa que el distregui és ben rebuda. És aquella història de Dickens, en que l’Scrooge rep les visites d’uns fantasmes i passa de ser un escanyapobres roí, un bastard de la pitjor mena, a convertir-se en un bon jan. Avui dia, pensa en Matt, aquestes epifanies serien impossibles: la gent desconfia de tot allò que no prové d’una pantalla, i l’usurer segurament hauria denunciat aquells tres esperits per irrompre a casa seva sense permís. En canvi, hauria escoltat amb interès les explicacions d’un streamer de Nicaragua que li assegurés que hi ha una raça de rèptils sionistes infiltrada en els governs mundials. Avui sant Pau no s’hauria convertit caient del cavall en un viatge a Damasc, sinó llegint els comentaris dels fanàtics que senyoregen les xarxes socials».

Publicat per La Campana/Penguin Random House. Primera edició: maig del 2023. 192 pàgines.

miércoles, 22 de noviembre de 2023

Oral – Björk & Rosalía

 

Ayer me enteré de que mis adoradas Björk & Rosalía, dos de mis musas musicales preferidas, lanzaban al mundo una colaboración en forma de sencillo. La canción se llama “Oral” y parece ser que la escribió la islandesa −que tiene etiqueta propia en este blog− hace la friolera de 25 años. El video, que les dejaré ahí abajo por gentileza de youtube, ha sido creado por inteligencia artificial; lo cual se nota mucho y a mí personalmente me ha defraudado bastante a pesar de lo espectacular de la filmación (recuerda mucho al duelo entre O-Ren Ishii y The Bride en Kill Bill del maestro Tarantino), y es que solo de imaginar lo que hubieran sido capaz de engendrar este par de monstruas del escenario en, pongamos por caso, una actuación en directo ya contribuye a aumentar mi decepción… y el puto asco que me está dando todo el tema este de la IA en el mundo moderno. En todo caso, conste en acta: me gusta la tonada (a quién pueda interesar les recomiendo la letra, que no incluyo a efectos de recortar la longitud de este post).

En la parte bonita del asunto cabe resaltar que toda la recaudación/comercialización del tema irá destinado a la lucha contra la piscicultura del salmón en mar abierto en Islandia, donde parece ser que los salmones sufren intensamente por los métodos de pesca que se dan por aquellos lares (Björk, hija de una activista medioambiental, sabe de que va el tema). Como curiosidad quiero comentar también que el videoclip ha sido grabado en la Granja de la Ricarda de El Prat de Llobregat (Barcelona), zona afectada por la futura pista que quieren endiñar justo ahí para hacer más grande el aeropuerto de Barcelona contra la voluntad de una gran mayoría de la población entre los que me incluyo como ya comenté hace un tiempo en esta entrada. Espero que, como nativa del Baix Llobregat, también tú luches contra esto, Rosalía.

VIDEOCLIP: AQUÍ


lunes, 20 de noviembre de 2023

Memòria vintage – Vicenç Pagès Jordà

 


Patti Smith i Debbie Harry

En el nostre imaginari coexisteixen dues muses vintage; Patti Smith i Debbie Harry, que formen un díptic irreductible. Totes dues van néixer als anys quaranta i van triomfar als setanta. Patti Smith era la morena andrògina de perfil sioux, la poesia rude del rock. Debbie Harry era la rossa fotogènica, la bellesa irònica del new wave. La primera cantava esperrucada, cridava i udolava frases abstruses seguint un ritme diabòlic: la segona duia un pentinat impecable, els llavis pintats, i entonava tonades que fins i tot nosaltres enteníem. Una era ossuda, duia samarretes estripades i es movia com si estigués posseïda; l’altra mostrava corbes, combinava colors i coregrafiava a la perfecció. Una era la frontwoman del Patti Smith Group, l’altra duia la veu cantant de Blondie. Una era la reina del directa, l’altra la princesa dels videoclips.
     Patti Smith publicava llibres de poesia, oferia lectures públiques i més tard va promoure autors com Roberto Bolaño. Debbie Harry va ser conilleta Playboy, va fer una carrera cinematogràfica, va defensar els drets del homosexuals. Recordem una fotografia de 1977os es miren l’una a l’altra: Debbie, amb samarreta blanca escotada, somriu obertament (se li marquen el pòmuls i els clotets a les galtes); Patti, de negre, frunzeix els llavis en una ganyota agradable. Amb Debbie hauríem sortit a fer la volta al món i hauríem tornat al cap d’una setmana; amb Patti hauríem sortit de cap de setmana i ens hauríem quedat.

Publicat per Editorial Empúries. Primera edició: febrer de 2020. Títol original: Memòria vintage: del primer home a la Lluna a Pulp Fiction (2020). Dibuixos de Miguel Bustos. 398 pàgines.

sábado, 18 de noviembre de 2023

Fuegos – Eduardo Galeano


Cada persona brilla con luz propia entre todas las demás. No hay dos fuegos iguales. Hay fuegos grandes y fuegos chicos y fuegos de todos los colores.

Hay gente de fuego sereno, que ni se entera del viento, y hay gente de fuego loco, que llena el aire de chispas. Algunos fuegos, fuegos bobos, no alumbran ni queman; pero otros arden vida con tantas ganas que no se puede mirarlos sin parpadear, y quien se acerca, se enciende.

 «El libro de los abrazos» - Eduardo Galeano
Siglo XXI de España Editores – 2011
Foto: Internet

sábado, 11 de noviembre de 2023

La cámara sangrienta – Angela Carter

 

«Era mayor que yo; mucho mayor que yo. Tenía pinceladas de plata en la oscura melena. Pero su extraño, tosco y casi céreo rostro no mostraba las arrugas de la experiencia. Más bien parecía que la experiencia lo hubiera suavizado; como una piedra en una playa, erosionadas sus fisuras por las sucesivas mareas. Y en ocasiones ese rostro, en calma cuando él me oía tocar alguna pieza, con los pesados párpados echados sobre unos ojos que siempre me habían perturbado por su absoluta falta de luz, aquel rostro me parecía una máscara; como si su rostro real, el rostro que verdaderamente reflejaba la vida que había llevado en el mundo antes de conocerme, antes, incluso, de que yo naciera, estuviera oculto bajo esa máscara. O si no, en otra parte. Como si hubiera dejado a un lado el rostro con el que había vivido durante tanto tiempo para ofrecer a mi juventud un rostro sin la marca de los años».

Publicado por Sexto Piso Editorial. Primera edición: 2017. Traducción de Jesús Gómez Gutiérrez. Ilustraciones de Alejandra Acosta. Título original: The Bloody Chamber (1979). 204 páginas.

ÍNDICE RELATOS: La cámara sangrienta, El cortejo del señor León, La novia del tigre, El gato con botas, El rey de los trasgos, La niña de nieve, La dama de la casa del amor, El hombre lobo, La compañía de los lobos, Lobalicia.

viernes, 10 de noviembre de 2023

Cottonmouth (Boca de algodón)

 

"El precio que se paga por discutir mi ascendencia asiático-americana es perder la puta cabeza."

O-Ren Ishii (Lucy Liu) 

Kill Bill: Volumen 1 - Quentin Tarantino (2003)

Vídeo escena: AQUÍ

lunes, 6 de noviembre de 2023

El noi de Sarajevo – Jordi Cussà

 

«Aquell dia en particular i els que van seguir, a Sarajevo i a molts altres llocs de Bòsnia la guerra ja era una verola assassina, diàriament tangible i visible, i les llistes de segrestats, desapareguts i esborrats augmentaven al compàs de les hores. Igual com les violacions».

«Després de quinze mesos de trencar-se les banyes contra aquell coi de trencaclosques, el Dusko encara no acabava de comprendre per què Eslovènia i Macedònia primer, i Croàcia i Bòsnia després, s’havien hagut de divorciar de Sèrbia i Montenegro, perquè ell de petit sempre havia cregut que tots eren iugoslaus i que tots se’n sentien orgullosos. Evidentment s’equivocava: la mirada d’un marrec de tretze anys no ho abasta tot per més que s’hi esforci, i els adults tenen la mania de dir una cosa i pensar-ne una altra mentre fan qui sap què per dissimular-ho tot».

Publicat per Edicions Proa. Primera edició: març de 2010. Pròleg de Boban Minic. Premi: «El Lector de l’Odissea» 2009. 262 pàgines.