lunes, 20 de noviembre de 2023

Memòria vintage – Vicenç Pagès Jordà

 


Patti Smith i Debbie Harry

En el nostre imaginari coexisteixen dues muses vintage; Patti Smith i Debbie Harry, que formen un díptic irreductible. Totes dues van néixer als anys quaranta i van triomfar als setanta. Patti Smith era la morena andrògina de perfil sioux, la poesia rude del rock. Debbie Harry era la rossa fotogènica, la bellesa irònica del new wave. La primera cantava esperrucada, cridava i udolava frases abstruses seguint un ritme diabòlic: la segona duia un pentinat impecable, els llavis pintats, i entonava tonades que fins i tot nosaltres enteníem. Una era ossuda, duia samarretes estripades i es movia com si estigués posseïda; l’altra mostrava corbes, combinava colors i coregrafiava a la perfecció. Una era la frontwoman del Patti Smith Group, l’altra duia la veu cantant de Blondie. Una era la reina del directa, l’altra la princesa dels videoclips.
     Patti Smith publicava llibres de poesia, oferia lectures públiques i més tard va promoure autors com Roberto Bolaño. Debbie Harry va ser conilleta Playboy, va fer una carrera cinematogràfica, va defensar els drets del homosexuals. Recordem una fotografia de 1977os es miren l’una a l’altra: Debbie, amb samarreta blanca escotada, somriu obertament (se li marquen el pòmuls i els clotets a les galtes); Patti, de negre, frunzeix els llavis en una ganyota agradable. Amb Debbie hauríem sortit a fer la volta al món i hauríem tornat al cap d’una setmana; amb Patti hauríem sortit de cap de setmana i ens hauríem quedat.

Publicat per Editorial Empúries. Primera edició: febrer de 2020. Títol original: Memòria vintage: del primer home a la Lluna a Pulp Fiction (2020). Dibuixos de Miguel Bustos. 398 pàgines.