«Em costa desfer-me dels
globus grossos de l’àcid. Les últimes hores són un calvari perquè durant les
primeres només flipes i tot té sentit al teu cap. Però les de baixada són
estranyes. Hem canviat de discoteca un cop més, m’han alimentat amb un bollycao
ressec i un suc de préssec que he expulsat immediatament i he ballat i
dissimulat que veia tot de formes que no existeixen. Ja sé que no hi ha
persones amb el melic cosit ni ocells blaus que planen damunt nostre. Per tant,
accepto el caos i em moc entremig de sanefetes de felicitat. Elles sí que
m’agraden, i quan no les puc veure les trobo a faltar. Surten de la boca dels
contents i dels cridaners. La gent tranquil·la també les emet, l’alegria no és
només dels qui no callen mai, encara que ens ho facin pensar».
Publicat per L’Altra Editorial. Segona edició: octubre de 2024. 192 pàgines.
