“La nova habitació que es procurà
pertanyia a dues germanes, vidua l’una i soltera l’altra, que en qüestió de quince
anys havien anat acaparant una dotzena de pisos de l’edifici, del lloguer dels
quals vivien i estalviaven. Eren dones calculadores i desconfiades quje no es
fiaven del propi sexe i únicamente llogaven a homes sols i d’edat madura; l’experiència
els havia ensenyat que no hi tenien tants conflictes.
Se’ls va fer agradable quan observaren que tractava amb respecte els quatre mobles, que sempre ho tenia tot net, que no s’emborratxava com molts altres i que mai no els calia visitar-lo dues vegades per treure’n l’import de la mensualitat. La vidua, que d’altra banda era la més jove, començà a fer-li ells ulls dolços, i ell, que des de la mort de la Làlia duia una vida d’abstinència, es deixà arrossegar fàcilment al llit de les dues germanes, car la primera nit ja s’assabentà que solien compartir els homes.
Fou, però, una relació de curta durada. Al cap de prop d’un any, un vespre, en tornar a casa, va veure el carrer cosit de cotxes de la policia i, pels curiosos que els agents tenien a ratlla, va saber que hi havia hagut un doble assassinat, el d’una mare i una filla que, prèviament, es deia, havien estat violades. Es procedia a una identificació tan minuciosa com era possible dels llogaters de l’edifici i ell va creure més saludable allunyar-se’n d’una manera definitiva. Era prou caut per no conservar res, a la cambra, que pogués revelar la seva personalitat. Els papers, sempre els duia damunt.
Va dormir dues nits al camió, fins que l’amo de la taverna on ara dinava va donar-li l’adreça d’uns parents, una cosina, que deixava un pis a les Planes de Cornellà.”
Se’ls va fer agradable quan observaren que tractava amb respecte els quatre mobles, que sempre ho tenia tot net, que no s’emborratxava com molts altres i que mai no els calia visitar-lo dues vegades per treure’n l’import de la mensualitat. La vidua, que d’altra banda era la més jove, començà a fer-li ells ulls dolços, i ell, que des de la mort de la Làlia duia una vida d’abstinència, es deixà arrossegar fàcilment al llit de les dues germanes, car la primera nit ja s’assabentà que solien compartir els homes.
Fou, però, una relació de curta durada. Al cap de prop d’un any, un vespre, en tornar a casa, va veure el carrer cosit de cotxes de la policia i, pels curiosos que els agents tenien a ratlla, va saber que hi havia hagut un doble assassinat, el d’una mare i una filla que, prèviament, es deia, havien estat violades. Es procedia a una identificació tan minuciosa com era possible dels llogaters de l’edifici i ell va creure més saludable allunyar-se’n d’una manera definitiva. Era prou caut per no conservar res, a la cambra, que pogués revelar la seva personalitat. Els papers, sempre els duia damunt.
Va dormir dues nits al camió, fins que l’amo de la taverna on ara dinava va donar-li l’adreça d’uns parents, una cosina, que deixava un pis a les Planes de Cornellà.”
**********
Publicat per Edicions 62 (Col·lecció El Cangur, Vol. 39). Quinzena edició: gener de 1976. Trajecte final aparegué dins «Clàssics Catalans del Segle XX», al vol. 3 de Contes i Narracions de les Obres Completes de Manuel de Pedrolo, publicat al 1975. 160 pàgines.
Sumari: “El cens total”, “Un món distant i veí”, “Servei oficial”, “Cadàvers”, “Urn, de Djlni”, “La noia que venia del futur” i “El regressiu”.
