“Arriba un moment de la nit en
què s’apaguen els llums de les façanes dels teatres i el Paral·lel s’omple de
negror i perd l’alegria.
L’únic senyal de vida és el Café Español, l’inmens establiment que no té portes i, per tant, es manté obert les vint-i-quatre hores del dia, però tanmateix és una vida esmorteïda i callada, una mena d’últim refugi per als més desesperats.
Els fanals de les voreres es revelen insuficients i, tristos, deixen caure la claror a terra, com si es tanquessin en si mateixos, com si no la vulguessin compartir amb cap altre fanal. S’afebleix la vibració de l’avinguda, s’alenteixen els moviments, callen els motors estrepitosos dels automòbils i es tornen a sentir els cascos de cavalleries que arrosseguen algun carro d’aquí cap allà. Sota la llum d’alguns fanals, apareixen ara les meuques més desgraciades, aquelles que encara no han trobat el primer client en tot el que va de nit, o aquelles que, havent-lo trobat, tenen un macarró que les obliga a repetir i repetir, fins i tot quan no passa ningú a qui seduir. Sota d’altres fanals, es veuen els últims borratxos, que s’hi abracen per no caure. Altres pressències defugen la llum i es confonen amb les ombres de les cantonades, perquè volen observar sense que els vegin, a l’aguait d’algun ric podrit de diners que pugui passar casualment per aquí mateix, víctima propiciatòria.”
L’únic senyal de vida és el Café Español, l’inmens establiment que no té portes i, per tant, es manté obert les vint-i-quatre hores del dia, però tanmateix és una vida esmorteïda i callada, una mena d’últim refugi per als més desesperats.
Els fanals de les voreres es revelen insuficients i, tristos, deixen caure la claror a terra, com si es tanquessin en si mateixos, com si no la vulguessin compartir amb cap altre fanal. S’afebleix la vibració de l’avinguda, s’alenteixen els moviments, callen els motors estrepitosos dels automòbils i es tornen a sentir els cascos de cavalleries que arrosseguen algun carro d’aquí cap allà. Sota la llum d’alguns fanals, apareixen ara les meuques més desgraciades, aquelles que encara no han trobat el primer client en tot el que va de nit, o aquelles que, havent-lo trobat, tenen un macarró que les obliga a repetir i repetir, fins i tot quan no passa ningú a qui seduir. Sota d’altres fanals, es veuen els últims borratxos, que s’hi abracen per no caure. Altres pressències defugen la llum i es confonen amb les ombres de les cantonades, perquè volen observar sense que els vegin, a l’aguait d’algun ric podrit de diners que pugui passar casualment per aquí mateix, víctima propiciatòria.”
Publicada en català per Clandestina Editorial/Crims.cat – Publicada en castellano por Editorial Alrevés. Primera edició: gener del 2023. 500 páginas.
