“A Ferrater li agradava asseure’s en uns tamborets situats en una cantonada del bar. Hi anava algun migdia i sempre a la nit, després d’haver sopat o amb l’estómac buit sabent que la mare li havia deixat preparat el plat a taula. Arribava sol al bar i sempre demanava el mateix: ginebra Giró. La bevia en vas i no en copa. Un vas, un altre i un altre. En una ocasió, el cambrer —fill dels propietaris— li va preguntar per què sempre la mateixa ginebra i Ferrater li va respondre que la preferia perquè no era perfumada. D’entrada, si no trobava cap conegut o no li interessava dir res concret, s’asseia, bevia i no parlava. Si no trobava ningú amb qui seguir bevent, podia quedar-se fins que abaixaven la persiana. El cambrer feia temps al seu costat i ell li llegia els seus versos. L’escoltava i sempre li repetia el mateix. ‹‹No la entiendo››. I Ferrater responia dient-li que, si no ho entenia, volia dir que la poesia no valia res.”
