“No només de lletres viu l’ésser
humà, es va dir somrient, obrint la nevera per agafar una estrella de la
constel·lació que Magdalena li havia deixat a punt d’obridor.”
“Clara va inspirar profundament.
Max la va abraçar, acabant-se d’ajaçar tot dos damunt la sorra fina, i li va
besar les parpelles, que es movien inquietes sota els seus llavis com animalets
a punt de néixer.”
