«Ja no puc dormir més de
cinc minuts seguits. Tot just m’adormo y ja somio. No, no puc dir que sigui un
somni. Em passen pel cap una successió d’imatges fragmentades. Uns ulls
brillants d’animals, imatges de sang, un crani obert i una altra vegada els
ulls d’uns animals ferotges que em semblen sorgits del meu interior. Tremolant,
obro els ulls i em miro les mans per veure si encara tinc les ungles toves, per
veure si tinc les dents normals.
Allò en què encara crec es només en el meu pit. M’agraden els meus pits, perquè amb els pits no puc matar res. Tota la resta −les mans, els peus, les dents, incloses una llengua de tres centímetres o la mirada− són armes que poden matar o ferir qualsevol. Però els pits no. Encara podré resistir mentre encara tingui aquest pits rodons. Encara ho puc suportar. Però... no sé per quin motiu els pits se m’aprimen cada cop més. Ja no són rodons. I això, per què? Per què m’estic aprimant tant? Tota jo m’estic tornant punxeguda, però... per apunyalar què?»
Allò en què encara crec es només en el meu pit. M’agraden els meus pits, perquè amb els pits no puc matar res. Tota la resta −les mans, els peus, les dents, incloses una llengua de tres centímetres o la mirada− són armes que poden matar o ferir qualsevol. Però els pits no. Encara podré resistir mentre encara tingui aquest pits rodons. Encara ho puc suportar. Però... no sé per quin motiu els pits se m’aprimen cada cop més. Ja no són rodons. I això, per què? Per què m’estic aprimant tant? Tota jo m’estic tornant punxeguda, però... per apunyalar què?»
Publicat per :Rata_ Editorial. Primera edició: març de 2017. Títol original: 채식주의자 (2007). Traducció de Mihwa Jo i Raimon Blancafort. Pròleg de Gabi Martínez. Premios: Man Booker (2016), Nobel de Literatura (2024). 240 pàgines.
