«Per mi el teatre ho és tot, i no dic que ho sigui tot en el sentit en què l’Altort pensa que el teatre ho és tot, sinó, com dir-ho, que tot és teatre, que el teatre és arreu, que tota forma d’interacció humana és teatral, tota forma de submissió i tota demostració de poder són sempre teatrals, la família és teatre i la feina és teatre, i el parlament és teatre tronat i l’esperança és teatral i la desesperança és mer teatre i fem teatre fins i tot en la solitud dels miralls, però sobretot fem teatre quan ens miren els altres i busquem un públic íntim que ens afirmi que existim (i si aplaudeixen millor, perquè tots fem teatre buscant l’amor i els aplaudiments són una demostració d’amor, per això quan follem de vegades hi ha moments que les nostres carns aplaudeixen). El món s’organitza en estructures teatrals, estructures d’anorreament i aniquilació purament teatrals, estructures anihiladores de la veritat, de les veritats. Per l’Altort, les grans veritats les acompanya el silenci, però per mi les acompanyen les nits d’insomni. El teatre és una mostra més del teatre del món. Un joc molt seriós (però sense res de sagrat). Una manera com una altra de buscar aplaudiments com qui fa d’advocat, de crític literari o de gos».
Publicada per Club Editor. Primera edició: setembre de 2024. 196 pàgines.
