«Hi ha un moment, al
capvespre, que el dia i la nit sembla que lluitin a veure qui guanya. Sempre venç
la nit, és clar, però sembla que el dia no hagi perdut la esperança que, si s’hi
esforça, avui ho aconseguirà. Després de lluitar, nit i dia, ballen. Es fonen l’un
en l’altra i ara veus el dia i ara veus la nit, i així van fent, al cel, a la
terra, als rius i entre els arbres. Ara estàvem just en aquell moment. Jo estava
tan concentrat en trobar ma mare morta entre aquell ball de llum i penombres,
que no vaig veure, fins que gairebé m’hi entrebanco, una tomba nova al costat
de la vella. Es veia la terra apilonada, sobre la que encara no havia crescut res,
i el sotabosc remenat. Aquell trosset de terra feia panxa cap amunt, com si el
cos enterrat dins seu volgués enlairar-se i empenyés. L’avia estava plantada al
davant de les dues tombes, la nova i la vella, i va deixar el quinqué entre
elles. De seguida aquella llum es va omplir de cuques voladores, petites i minúscules,
movent-se sense parar, com si sabessin que en aturar-se, moririen».
Publicat per Editorial Males Herbes. Distorsions (vol. 87). Quarta edició: març 2022. 188 pàgines.
