«Anys enrere, cada porta
d’aquest carrer era un bar ple de dones de lloguer, fum de tabac, llums
vermelles, xivarri malaltís, condons, gonorrea, cares de fàstic, rialles
grolleres, tocaments descarats, mirades desdenyoses, i les voreres i la calçada
estaven ocupades per una multitud de tafaners, macarrons, clients indecisos i
pispes. Quan Barcelona es va haver de posar guapa per als Jocs Olímpics del 92,
l’ajuntament va escapçar el carrer enderrocant sense pietat quatre mansanes
ruïnoses i sinistres i, en el seu lloc, va deixar una plaça dura, amb bancs de
pedra aclaparats pel sol, i un edifici de disseny, amb ascensor i plantes de
plàstic al vestíbul, que pretenien fer oblidar un passat de misèria, humiliació
i delinqüència.»
Publicat per Editorial Alrevés (Col·lecció Crims.cat vol.42). Primera edició: febrer del 2019. Premi: Ciutat de Vila-real (2018). 334 pàgines.
