“El lloc dels fets és en un monticle que
hi ha més amunt de l’ajuntament. S’hi arriba per un camí que s’acaba a l’entrada
del cementiri. La gent el coneix com «el mirador», perquè des d’allà es
contemplen unes vistes privilegiades de tot Portbou: a l’esquerra, el poble,
amb la gran estació i l’església, i a la dreta, la badia, l’entrada del mar.
Un cop a dalt, els agents de la Guàrdia Civil de Portbou veuen de seguida l’estampa que ha descrit la dona. A la branca més prima del pi més alt de tots, el que sobresurt de la resta, hi ha una noia penjada, amb el cap caigut cap enrere, mirant enlaire. El terreny és molt rost i hi ha molta vegetació, sobretot pins i figueres de moro, molt abundants a la zona. No són els primers d’arribar: ja hi ha un grup de curiosos que s’hi ha acostat a veure què pasa. En un poble petit com Portbou les noticies s’hi escampen ràpidament, i més quan es tracta d’una mort.”
Un cop a dalt, els agents de la Guàrdia Civil de Portbou veuen de seguida l’estampa que ha descrit la dona. A la branca més prima del pi més alt de tots, el que sobresurt de la resta, hi ha una noia penjada, amb el cap caigut cap enrere, mirant enlaire. El terreny és molt rost i hi ha molta vegetació, sobretot pins i figueres de moro, molt abundants a la zona. No són els primers d’arribar: ja hi ha un grup de curiosos que s’hi ha acostat a veure què pasa. En un poble petit com Portbou les noticies s’hi escampen ràpidament, i més quan es tracta d’una mort.”
Fragment del llibre “La noia de
Portbou” – Anna Punsí, Marta Freixanet i Carles Porta publicat per Penguin
Random House (2022). 235 pàgines.
Foto: Carles Cereijo (4/9/1990) – El Punt Avui
