“Vam beure i vam parlar de la vellesa, com si en sabéssim res. Ara, quaranta o cinquanta anys després, sé que és la vellesa, i no soc capaç de trobar-hi res de bo, res de res. Totes les coses bones que es diuen sobre la vellesa són ximpleries o són mentida; sobre la saviesa de la vellesa, per exemple, com si un no es pogués tornar savi sense que el cos ple de vida se li hagués de degradar. El lent procés de tornar-se sord, mut, encarcarat, obtús. Suposo que jo també m’he tornat obtusa, encara que ningú, ni els altres ni jo, no n’ha donat cap prova, perquè ja no em tracto amb ningú. Si hi ha res de bo que pugui dir-ne és que et prepara doblement per a la mort: tenim temps de llimar i polir els records fins que totes les peces encaixen en una biografia mig plausible, i de tan pesada que se’ns fa la decadència ve un dia que desitgem morir per ser alliberats del que més hem estimat en aquest món, de nosaltres mateixos. Si bé això només passa quan ens degradem més de pressa del que ens tornem obtusos.”
Publicat per Club Editor. 1ª edició: maig de 2022. Títol original: “Animal triste: Triste est omne animal post coitum, præter mulierem gallumque." (1996). Traduït per Carlota Gurt. 210 pàgines.
