“En Christo va notar com se li
encongia l’estómac i no va dir res. Un pas més a prop de la solitud. El seu
entorn s’esclarissava. No només perdia un bon amic, sinó una roca. Podia
confiar en ell. Durant tres anys s’havien vist gairabé cada dia. Havien parlat
de tot, des d’afers privats als problemes mundials. Sovint estaven en desacord
però amb alegria perquè les converses s’enriquien amb les seves diferències.
Mai no quedaven enfadats.
Perdre’l era una amputació. Què podria fer-hi? Sempre pots estar content que la cosa no sigui pitjor.
La vida no és un cambrer que et demana què vols.”
Perdre’l era una amputació. Què podria fer-hi? Sempre pots estar content que la cosa no sigui pitjor.
La vida no és un cambrer que et demana què vols.”
Publicat per Galàxia Gutemberg. 1ª edició, octubre de 2022. Traducció del suec de Carolina Moreno Tena. 220 pàgines.
