“No era l’únic que patia
atacs d’optimisme. Els últims mesos els balcons i les finestres s’havien
omplert d’estelades, i els ajuntaments convergents i d’esquerra havien hissat
banderes catalanes a les rotondes d’entrada als pobles. Des del camió no parava
de veure’n, de noves i brillants i de ja descolorides pel sol i la pluja. Els
catalans covards ara aixecaven el cap, es comptaven entre ells i trobaven que
eren prous. No és que s’haguéssin tornat més valents: l’enemic estava en hores
baixes. S’assenyalaven els uns als altres i es reconeixien. Per cada agència immobiliària
o oficina de banc que tancava sortien
mitja dotzena d’estelades més a les finestres i els balcons. Al costat de cada
bandera hi havia un cartell o dos d’En
venda. Pisos en venda. Locals, naus industrials en venda. Tot el país en
venda, com una puta.”
