“Josep Pla té poder. El seu
poder és poder dir la veritat. No és poder polític ni econòmic. Tampoc
institucional. No és el poder del quart poder, perquè aquell és un poder minvat
quan no hi ha llibertat d’expressió per poder dir la veritat. El poder de Pla
és intel·lectual. Tou i informal. L’atesora i el desprèn. Es nodreix de la seva
experiència, les seves lectures i la seva sagacitat. I aquell poder n’atrau d’altres,
perquè les idees, en última instància, actuen com el fonament en què el poder
no es transmet però sí que es regenera. Durant mig segle, Pla ha seduït les
elits succesives amb aquell poder. A les catalanes i a no poques de les espanyoles.”