El càstig – Guillem Sala

 

     “A veure, no és cap descobriment. És de primer d’autoajuda. Però és com tot, que un cop te’n surts, ho fas teu i ho veus real, no teòric. I la Sandra se n’ha sortit gràcies a la persistència del Minu i al seu suc de taronja, que no falta mai.  A còpia de repeticions, el patró nou ha vençut l’inèrcia del vell.
     Com camins. Un camí transitat està desbrossat i és fàcil de seguir. Un camí per on no hi passa mai ningú s’omple de mates i bardisses. Si no hi vas, l’autopista del vici a la llarga desapareix del mapa.”