“De totes maneres, amb Stalin
es vivia millor. Amb Stalin es publicaven llibres i després n'afusellaven els
autors. Ara no afusellen escriptors. No es publiquen llibres. No tanquen els
teatres jueus. Perquè ja no n'hi ha...
Els hereus de Stalin van decebre el pare. Els faltava grandesa, esplendor, teatralitat. El pare estava disposat a sotmetre's a una tirania, però havia de ser oriental, acolorida i ensalvatgida.
Estava convençut que no haurien d'haver enterrat Stalin. Que no se'l podia enterrar com a simple mortal. Que no s'havia d'escriure sobre la seva dolència, sobre l'hemorràgia cerebral. I encara publicar una anàlisi d'orina totalment fora de lloc.
Haurien d'haver anunciat que Stalin s'havia elevat al cel. O escriure simplement que s'havia esvaït. I tothom s'ho hauria cregut. I la gran llegenda hauria perdurat. ¿En què era pitjor Stalin que aquell noi de Natzaret?”
Els hereus de Stalin van decebre el pare. Els faltava grandesa, esplendor, teatralitat. El pare estava disposat a sotmetre's a una tirania, però havia de ser oriental, acolorida i ensalvatgida.
Estava convençut que no haurien d'haver enterrat Stalin. Que no se'l podia enterrar com a simple mortal. Que no s'havia d'escriure sobre la seva dolència, sobre l'hemorràgia cerebral. I encara publicar una anàlisi d'orina totalment fora de lloc.
Haurien d'haver anunciat que Stalin s'havia elevat al cel. O escriure simplement que s'havia esvaït. I tothom s'ho hauria cregut. I la gran llegenda hauria perdurat. ¿En què era pitjor Stalin que aquell noi de Natzaret?”
