“El
boulevard dels xiprers” – Adrià Puntí
Conscient
d’estar obrint sarna
Desdenys amb l’IVA inclòs
Perdo l’enginy, comptant cabòries
Mentre els budells remuguen de fred
Ara o mai, no puc perdre el tren
El temps sem cau al cim, el cap em bull
Conscient que un és fillol d’hospicis
De manicomis i d’hospitals
Sense delit m’he vist a part
Contra un mur glaçat
Enterbolit per tots costats
Omplint els vèrtexs, claudicant enters
Com híbrids fornicant les pells
Qui sap si algú t’haurà vist malalt dençà
Que treus esputs humits amb sang
Humits amb fongs i fetge
Entre vitrines clos.
Lliscant pels vicis, fent un cop dull
Lliscant per criptes foll
Somicant, somicant...
contra una allau de flors
No pots cridar doncs et sents ben flac avui
Ja no ets un llosc xiprer de pas
Ets un gandul en penombres
Amb un epitafi, un epitafi, un epitafi, un epitafi en blanc
no tinguis fills, no tinguis fills en va…
