INSOMNI
«Les tres de la matinada
són el prime time de l’ànima. La programació està a punt de començar i
ves a saber què emetran avui. I doncs, per què et sorprèn estar suant? A vegades
posen ansietat, els caps de setmana depressió, però el més popular és aquella
sensació que et fa tremolar de cap a peus i contraure la gola. No és felicitat.
Si fos felicitar ho sabries. Has llegit prou sobre la felicitat per entendre
que no ha de fer tant de mal.
Al teu costat hi ha una dona guapa al llit amb la boca oberta, pintant un cercle de saliva perfecte i delicat sobre el coixí. L’estimes eternament, però saps que tard o d’hora es morirà. Tu també et moriràs; si tens sort, un minut o dos abans que ella. Mai se t’ha donat bé el dol, ni les llàgrimes, ni assentir educadament a tots els que vindran a donar-te les condolences. A l’altra habitació hi ha un nen inquisitiu que encara no ha conegut la por i que ronca com un ancià serrant el tronc de l’arbre de la seva vida. Una dona i un nen dormen al teu voltant, tan egoistes i enfurismats com qualsevol altra persona d’aquesta ciutat, però són teus. Teus, no com un bé adquirit o heretat o saquejat. Són teus com unes males herbes que han aparegut de cop al terra de la teva ànima, que creixen a les esquerdes sense pla o objectiu. No són allà per embellir o decorar o aromatitzar el jardí. No són allà. Són aquí.
Tanques els ulls, les parpelles es postren agraïdes davant el déu del son. D’aquí a quatre hores, si surt el sol, et tornaràs a despertar amb una gloriosa trempera matinera. És d’admirar, que algú de la teva edat encara es llevi cada dia amb tantes ganes de follar-se el món».
Al teu costat hi ha una dona guapa al llit amb la boca oberta, pintant un cercle de saliva perfecte i delicat sobre el coixí. L’estimes eternament, però saps que tard o d’hora es morirà. Tu també et moriràs; si tens sort, un minut o dos abans que ella. Mai se t’ha donat bé el dol, ni les llàgrimes, ni assentir educadament a tots els que vindran a donar-te les condolences. A l’altra habitació hi ha un nen inquisitiu que encara no ha conegut la por i que ronca com un ancià serrant el tronc de l’arbre de la seva vida. Una dona i un nen dormen al teu voltant, tan egoistes i enfurismats com qualsevol altra persona d’aquesta ciutat, però són teus. Teus, no com un bé adquirit o heretat o saquejat. Són teus com unes males herbes que han aparegut de cop al terra de la teva ànima, que creixen a les esquerdes sense pla o objectiu. No són allà per embellir o decorar o aromatitzar el jardí. No són allà. Són aquí.
Tanques els ulls, les parpelles es postren agraïdes davant el déu del son. D’aquí a quatre hores, si surt el sol, et tornaràs a despertar amb una gloriosa trempera matinera. És d’admirar, que algú de la teva edat encara es llevi cada dia amb tantes ganes de follar-se el món».
Publicat per La Segona Perifèria. Primera edició: maig del 2026. Títol original: אוטוקורקט/Autocorrect. Traducció de l’hebreu per Paul Sánchez Keighley. 192 pàgines.
