«Dels homes tampoc
n’esperava gaire. Unes gotetes d’esperma de res. Hola, bon dia, soc la veïna de
dalt, te’n sobra una mica? Hauria estat bé ser atractiva. Gotetes? Garrafes,
noia, bidons i cisternes, oceans escumosos! Demana, preciosa, fem cua!»
«Potser al final dels
temps, quan els humans s’haguessin acabat de matar pràcticament del tot, qui
sap si l’última persona que respiraria, la responsable d’apagar el llum, no
seria una seva descendent. Qui sap si llavors, per unes hores, ella no hauria sigut
la mare de la humanitat sencera».
«Líders nostres estimats,
no ens abandoneu. Feu-ho pel vostre bé. Perdeu clients cada cop que obriu la
boca en català. L’idioma no és prou fort, ja no us sosté la hipocresia i feu el
ridícul. Us ho dic jo que sé de que parlo, escolteu-me, no sabeu els
quilometres que he fet per anar a buscar una pronúncia. Els cops de diccionari.
I si jo m’hi he esforçat, per què vosaltres no, que sabeu què ens convé i n’esteu
igual de farts? Traguem-nos de sobre el problema! Digueu clarament quina nosa,
quina merda, parlar català! Ja veureu que aplaudim i us votem».
Publicat per L’altra Editorial. Primera edició: setembre del 2025. 324 pàgines. Per a més informació: AQUÍ.
