Avui hem vist ‘Romería’ –
Carla Simón (2025) a la sessió matinal dels Cinemes Verdi de Barcelona. A mi no
m’ha agradat gens, si vostè pensa el contrari me n’alegro molt perquè jo
portava les mateixes expectatives però no m’ha seduït en cap moment, què hi
farem...
A partir d’aquí, d’aquesta escena que il·lustra el post, tot s’esfondra i no torna a reflotar. Una pena perquè la directora em cau molt bé a nivell personal i les altres dues pel·lícules anteriors (‘Estiu 1993’ i ‘Alcarràs’) que complementen la trilogia amb que vol explorar i rememorar les arrels de la seva historia particular em semblen força bones en diferents aspectes tècnics i d’interpretació per esmentar algunes de les seves virtuts que aquí he trobat a faltar. Doncs això, què hi farem...
