DANA sin nombre, dolor innombrable

 

Reacciones tardías: avisos de alerta a los teléfonos cuando hacía horas que todo estaba anegado. Construcciones en terrenos orográficamente peligrosos. Siglo XXI bien avanzado  y todavía no hemos aprendido nada, terrorífico todo. Amunt València 🙏

Les planes – Gerald Murnane

 

«Aquest escriptor havia defensat que tots els homes són, en el fons, viatgers en un paisatge il·limitat. Però fins i tot els homes de les planes (que haurien d’haver aprés a no témer els horitzons immensos) buscaven punts de referència i senyals en el pertorbador terreny de l’esperit. Un home de les planes que se sentia empès a multiplicar les aparicions dels seu monograma o una selecció de colors nova a les planes visibles l’únic que feia era marcar els límits del territori que reconeixia. Un home com aquest hauria fet millor d’explorar el que fos que hi hagués més enllà de les coses il·lusòries que es podien representar amb simples formes i motius».

Publicat per Minúscula editorial. Primera edició: novembre del 2014. Títol original: The Plains (1982). Traducció de Marta Hernández Pibernat. 144 pàgines.

El xal – Cynthia Ozick

 

«La Varsòvia de la seva infància, un gran llum: el va encendre, volia fer-lo viure dins dels seus ulls. La corba de les potes del buró de la seva mare. La forta olor de pell de l’escriptori del despatx del seu pare. L’extensió de rajoles blanques del terra de la cuina, les grans olles fumejant, una escala estreta que duia a la torre, a tocar de les golfes... la casa de la seva infància, que allotjava un miler de llibres. Polonès, alemany, francès, els llibres de llatí del seu pare; el prestatge de les revistes literàries que de tant en tant publicaven poesies de la seva mare, en versos curts com telegrames apassionats. Cultura, civilització, bellesa, història! Carrers amb racons sorprenents, cases de formes venerables, ràfecs antics i encantadors, torretes inesperades i subtils, campanars, llustre, antiguitat! Jardins. Tothom que parla de París és que no ha vist mai Varsòvia».

Publicat per Viena Editorial. Segona edició: abril del 2010. Títol original: The Shawl (1989). Traducció de l’anglès de Dolors Udina. Premis: O’Henry (1981,1984). 92 pàgines.

Manual de supervivència – Jordi Dausà Mascort

 

     «Jo vivia en un lloca així. No es broma. Carrera avall, una prostituta negra que feia caure d’esquena compartia llit amb un nan que jurava que era un cantant de boleros. Carrer amunt, un home malvenia saques de taronges a prop del cementiri, i quan anava bufat deia que era el campió del món de petanca. Sense oblidar el bingo, les tres botigues de compravenda d’or que e ren punts de trobada de tots els raters i pispes dels voltants, i la tasca del tipus amb cara d’estar a punt de vomitar, on l’índex de toxicomanies feia trontollar totes les enquestes de Sanitat. Una vegada dos nanos del centre, amb les seves barbotes i la seva roba cara, van entrar-hi a beure massa estona pensant que era un lloc autèntic. Van mirar durant massa estona a un parroquià que bevia sense samarreta -a l’estiu molts se la trien- i van haver de fugir a cuitacorrents, amb alguna dent esquerdada».

Publicat per Pagès Editors. Subtítol: Manual de supervivència: una novel·la. Primera edició: febrer de 2023. Pròleg de Jordi Dausà Macort. Premi Montflorit de novel·la 2010. 218 pàgines.

Cartell del 125è aniversari

 

AUTOR: Miquel Barceló (125è aniversari)

AUTOR: Antoni Tàpies (100è aniversari)

AUTOR: Joan Miró (75è aniversari)

Els arbres – Percival Everett

 

     En Delroy es va sobresaltar una mica quan va aparèixer en Brady darrera seu.
−Déu meu Senyor! −va dir en Brady− Va parir! És en Junior Junior?
−Diria que sí −va contestar en Delroy.
−I el negre tens cap idea de qui pot ser?
−No.
−Quin merder −va dir en Brady−. Déu del cel, Mare de Déu santíssima. Mira això. Li falten els collons.
−Ja ho he vist.
−Em sembla que els té el negre a la mà.
−És veritat. −En Delroy es va inclinar per mirar més de prop.
−No toquis res. No toquis ni un pel. Sembla que tenim un crim, aquí. Mare de Déu Senyor.

Publicat per Angle Editorial. Primera edició: març de 2023. Traducció de Jordi Martín Lloret. Títol original: The Trees (2021). Premis: Bollinger Everyman Wodehouse, Anisfield-Wolf. 350 pàgines.

Timandra - Theodor Kallifatides

 

«Había visto muchas noches como esta en Grecia, en las islas, en Asia, en Sicilia. A pesar de todo no podía acostumbrarme a ellas. Siempre me faltaba la noche del Ática, que conserva algo de la luz del día, como un destello, algo así como un resplandor opaco de espejo viejo».

«Así como estaba, acostado en la cama, desnudo y desvalido, un niño hubiera podido matarlo. La gente debería ver de vez en cuando a los dioses durmiendo, eso les curaría de las enfermedades de la fe y de las epidemias del fanatismo».

«El miedo llega tarde, en el ocaso, cuando la gente te vuelve la espalda. Pero el auténtico pavor nos visita temprano, por la mañana, cuando la gente te muestra su rostro.
     Permitidme que levante el pasado como un escudo frente al verdadero rostro de la gente».

Publicado por Galaxia Gutenberg. Primera edición: marzo de 2022. Traducción del griego moderno de Carmen Vilela Gallego. Título original:  Τιμάνδρα (1994). 190 páginas.

Johan Neeskens (1951-2024)

 

Pocs jugadors més estimats que ell a Can Barça.

Sempre al nostre cor 💙❤️.

Aquesta de flipe, nen

 

Si em podeu treure per fi un tros d'ànima

i no fer-me mal sense miraments

no poséssiu cap cara d'espant

al veure'm per dins el cor ben corcat…

VÍDEO: AQUÍ

BONUS TRACK: AQUI, flipe

O no – Adrià Pujol Cruells

 

«Les llibreries no tenen prou lloc per deixar reposar els llibres, les biblioteques, els diners per adquirir-los. I els intents per inflar la massa lectora han naufragat abans de voltar els esculls del cretinisme institucional. No és veritat, però hi ha més escriptors que lectors, més llibres que tauletes de nit. Hi ha més escriptors que mai perquè més d’un entra a la roda i ja no en sap sortir. O no».

«Jo voldria, com a mínim, que a tu no t’aixequessin la camisa. Els escriptors de debò necessiten un bloc de marbre per acabar deixant a punt un puto cendrer. Començar pel cendrer és ganduleria, malaptesa, ganes d’aparentar».

«L’escriptor escriu. L’editor s’encarrega d’endreçar-ho (en graus diversos) i de fer-ho arribar al món. Correctors, maquetadors, un petit exèrcit deixarà el text en les millors condicions possibles. Un cop a la llum del dia, els crítics professionals s’hauran de encarregar de triar el gra de la palla. Els programes de cultura, els mitjans i les xarxes socials en parlaran. A les presentacions, els presentadors diran que l’obra és un diamant. Segons del tipu que sigui, l’escriptor passarà dies i dies autopromocionant-se. Potser haurà guanyat un premi i tot. La recepció de l’0bra serà més apagada, o més encesa, segons la combinació dels aspectes anteriors, i d’ulteriors que cadascú detectarà. El procés sol ser curt i dramàtic. Pocs mesos (o poques setmanes) enllà de la publicació, autor i obra desapareixeran circumstancialment del mapa immediat, la claca genèrica ja correrà darrera d’una altra xirimoia, i adeu, que l’hola ja el tens».

Publicat per Arcàdia. Primera edició: maig del 2024. Subtítol: O no. Llegir, escriure, publicar. 320 pàgines.