Reacciones tardías: avisos de
alerta a los teléfonos cuando hacía horas que todo estaba anegado. Construcciones
en terrenos orográficamente peligrosos. Siglo XXI bien avanzado y todavía no hemos aprendido
nada, terrorífico todo. Amunt València 🙏
Reacciones tardías: avisos de
alerta a los teléfonos cuando hacía horas que todo estaba anegado. Construcciones
en terrenos orográficamente peligrosos. Siglo XXI bien avanzado y todavía no hemos aprendido
nada, terrorífico todo. Amunt València 🙏
«Aquest escriptor havia
defensat que tots els homes són, en el fons, viatgers en un paisatge
il·limitat. Però fins i tot els homes de les planes (que haurien d’haver aprés
a no témer els horitzons immensos) buscaven punts de referència i senyals en el
pertorbador terreny de l’esperit. Un home de les planes que se sentia empès a
multiplicar les aparicions dels seu monograma o una selecció de colors nova a
les planes visibles l’únic que feia era marcar els límits del territori que
reconeixia. Un home com aquest hauria fet millor d’explorar el que fos que hi
hagués més enllà de les coses il·lusòries que es podien representar amb simples
formes i motius».
Publicat per Minúscula editorial. Primera edició: novembre del 2014. Títol original: The Plains (1982). Traducció de Marta Hernández Pibernat. 144 pàgines.
«La Varsòvia de la seva infància,
un gran llum: el va encendre, volia fer-lo viure dins dels seus ulls. La corba
de les potes del buró de la seva mare. La forta olor de pell de l’escriptori
del despatx del seu pare. L’extensió de rajoles blanques del terra de la cuina,
les grans olles fumejant, una escala estreta que duia a la torre, a tocar de
les golfes... la casa de la seva infància, que allotjava un miler de llibres. Polonès,
alemany, francès, els llibres de llatí del seu pare; el prestatge de les
revistes literàries que de tant en tant publicaven poesies de la seva mare, en
versos curts com telegrames apassionats. Cultura, civilització, bellesa,
història! Carrers amb racons sorprenents, cases de formes venerables, ràfecs
antics i encantadors, torretes inesperades i subtils, campanars, llustre,
antiguitat! Jardins. Tothom que parla de París és que no ha vist mai Varsòvia».
Publicat per Viena Editorial. Segona edició: abril del 2010. Títol original: The Shawl (1989). Traducció de l’anglès de Dolors Udina. Premis: O’Henry (1981,1984). 92 pàgines.
«Jo vivia en un lloca així. No es broma.
Carrera avall, una prostituta negra que feia caure d’esquena compartia llit amb
un nan que jurava que era un cantant de boleros. Carrer amunt, un home malvenia
saques de taronges a prop del cementiri, i quan anava bufat deia que era el
campió del món de petanca. Sense oblidar el bingo, les tres botigues de
compravenda d’or que e ren punts de trobada de tots els raters i pispes dels
voltants, i la tasca del tipus amb cara d’estar a punt de vomitar, on l’índex
de toxicomanies feia trontollar totes les enquestes de Sanitat. Una vegada dos
nanos del centre, amb les seves barbotes i la seva roba cara, van entrar-hi a
beure massa estona pensant que era un lloc autèntic. Van mirar durant massa
estona a un parroquià que bevia sense samarreta -a l’estiu molts se la trien- i
van haver de fugir a cuitacorrents, amb alguna dent esquerdada».
Publicat per Pagès Editors. Subtítol: Manual de supervivència: una novel·la. Primera edició: febrer de 2023. Pròleg de Jordi Dausà Macort. Premi Montflorit de novel·la 2010. 218 pàgines.
Publicat per Angle Editorial. Primera edició: març de 2023. Traducció de Jordi Martín Lloret. Títol original: The Trees (2021). Premis: Bollinger Everyman Wodehouse, Anisfield-Wolf. 350 pàgines.
«Había visto muchas noches como
esta en Grecia, en las islas, en Asia, en Sicilia. A pesar de todo no podía
acostumbrarme a ellas. Siempre me faltaba la noche del Ática, que conserva algo
de la luz del día, como un destello, algo así como un resplandor opaco de
espejo viejo».
«Así como estaba, acostado en la
cama, desnudo y desvalido, un niño hubiera podido matarlo. La gente debería ver
de vez en cuando a los dioses durmiendo, eso les curaría de las enfermedades de
la fe y de las epidemias del fanatismo».
Publicado por Galaxia Gutenberg. Primera edición: marzo de 2022. Traducción del griego moderno de Carmen Vilela Gallego. Título original: Τιμάνδρα (1994). 190 páginas.
«Les llibreries no tenen
prou lloc per deixar reposar els llibres, les biblioteques, els diners per
adquirir-los. I els intents per inflar la massa lectora han naufragat abans de
voltar els esculls del cretinisme institucional. No és veritat, però hi ha més
escriptors que lectors, més llibres que tauletes de nit. Hi ha més escriptors
que mai perquè més d’un entra a la roda i ja no en sap sortir. O no».
«Jo voldria, com a mínim,
que a tu no t’aixequessin la camisa. Els escriptors de debò necessiten un bloc
de marbre per acabar deixant a punt un puto cendrer. Començar pel cendrer és
ganduleria, malaptesa, ganes d’aparentar».
«L’escriptor escriu. L’editor
s’encarrega d’endreçar-ho (en graus diversos) i de fer-ho arribar al món.
Correctors, maquetadors, un petit exèrcit deixarà el text en les millors
condicions possibles. Un cop a la llum del dia, els crítics professionals s’hauran
de encarregar de triar el gra de la palla. Els programes de cultura, els
mitjans i les xarxes socials en parlaran. A les presentacions, els presentadors
diran que l’obra és un diamant. Segons del tipu que sigui, l’escriptor passarà
dies i dies autopromocionant-se. Potser haurà guanyat un premi i tot. La recepció
de l’0bra serà més apagada, o més encesa, segons la combinació dels aspectes
anteriors, i d’ulteriors que cadascú detectarà. El procés sol ser curt i dramàtic.
Pocs mesos (o poques setmanes) enllà de la publicació, autor i obra
desapareixeran circumstancialment del mapa immediat, la claca genèrica ja
correrà darrera d’una altra xirimoia, i adeu, que l’hola ja el tens».
Publicat per Arcàdia. Primera edició: maig del 2024. Subtítol: O no. Llegir, escriure, publicar. 320 pàgines.