Aquesta de flipe, nen

 

Si em podeu treure per fi un tros d'ànima

i no fer-me mal sense miraments

no poséssiu cap cara d'espant

al veure'm per dins el cor ben corcat…

VÍDEO: AQUÍ

BONUS TRACK: AQUI, flipe

O no – Adrià Pujol Cruells

 

«Les llibreries no tenen prou lloc per deixar reposar els llibres, les biblioteques, els diners per adquirir-los. I els intents per inflar la massa lectora han naufragat abans de voltar els esculls del cretinisme institucional. No és veritat, però hi ha més escriptors que lectors, més llibres que tauletes de nit. Hi ha més escriptors que mai perquè més d’un entra a la roda i ja no en sap sortir. O no».

«Jo voldria, com a mínim, que a tu no t’aixequessin la camisa. Els escriptors de debò necessiten un bloc de marbre per acabar deixant a punt un puto cendrer. Començar pel cendrer és ganduleria, malaptesa, ganes d’aparentar».

«L’escriptor escriu. L’editor s’encarrega d’endreçar-ho (en graus diversos) i de fer-ho arribar al món. Correctors, maquetadors, un petit exèrcit deixarà el text en les millors condicions possibles. Un cop a la llum del dia, els crítics professionals s’hauran de encarregar de triar el gra de la palla. Els programes de cultura, els mitjans i les xarxes socials en parlaran. A les presentacions, els presentadors diran que l’obra és un diamant. Segons del tipu que sigui, l’escriptor passarà dies i dies autopromocionant-se. Potser haurà guanyat un premi i tot. La recepció de l’0bra serà més apagada, o més encesa, segons la combinació dels aspectes anteriors, i d’ulteriors que cadascú detectarà. El procés sol ser curt i dramàtic. Pocs mesos (o poques setmanes) enllà de la publicació, autor i obra desapareixeran circumstancialment del mapa immediat, la claca genèrica ja correrà darrera d’una altra xirimoia, i adeu, que l’hola ja el tens».

Publicat per Arcàdia. Primera edició: maig del 2024. Subtítol: O no. Llegir, escriure, publicar. 320 pàgines.