«Esgotada, s’allargassa
sobre la pedra, intenta relaxar els músculs i tanca els ulls. Prova de recrear
el relat, d’endreçar les imatges, destriar les que tenen sentit de les que no,
tot i que després del que acaba de notar a la pell ja no sap si serà capaç de
decidir què té sentit i què no. Sent una llengua de mar a les cames.
S’incorpora sobre els colzes. L’aigua ha tornat, suau, com una carícia. L’Eire
veu com li puja per les cuixes, per el ventre, pels pits que comencen a néixer.
Potser vol explicar-li alguna cosa més. Torna a allargassar-se i deixa que
l’aigua continuï pujant fins a la boca. Espera les imatges de l’horror. Però no
arriben. Simplement nota el contacte, la sensació de pau. Una fiblada càlida li
neix als llavis i la inunda per dins. Sent com sura, veu la immensitat del mar,
el seu interior. Entre la remor marina intueix el batec d’un cor que bombeja al
mateix ritme que el seu. Gaudeix d’aquesta nova abraçada, silenciosa, tova,
amable. D’acord. Ho he entès, pensa. Tu no vas ser. Però qui ho va fer?»
Publicat per Spècula/Llibres del Delicte. Segona edició: març de 2023. 256 pàgines.
