«Feia
tants dies, mesos, que no sentia l’impuls d’escriure, d’escriure literàriament
alguna cosa digne de ser llegida, que segurament no s’hi hauria agafat si no
hagués estat per la pluja. La pluja l’havia inspirat mil vegades des de
l’adolescència, i al llarg de gairebé quaranta anys fins el dia d’avui, però
feia tants dies, mesos, que l’impuls no l’agafava pels pebrots i el llençava a
l’abisme d’omplir de lletres la pantalla blanca i buida, que quan per fi es va
decidir, no sabia on agafar-se. La novel·la inacabada de torn, per no parlar de
les que feia anys que dormien el son sord dels avortaments, li semblava massa
enrevessada per a aquella engruna d’inspiració filla d’un ruixat: es passaria
una hora rellegint cabdellets, una altra perfilant l’agulla, i perdria el fil
abans de lligar la primera puntada.
Potser podia repassar un dels darrers contes, que són fàcils d’entallar però sovint costa acabar de cosir, tot i que fins i tot això li resultava remot, com l’eco de una veu que ja no sentia seva. D’altra banda, devia tenir mig centenar de contes polits i a punt d’editar que també dormien als llimbs, probablement per sempre.
Li constava que la literatura, o més ben dit l’esforç narratiu creatiu, li havia salvat la vida. Li havia justificat gairebé quatre dècades de respirar i fer la viu-viu, esperant sempre que al capdavall ell, ell com a individu més enllà de cap altra persona, hi descobrís un sentit genuí, transcendent, que li compensés poc o molt totes les hores, esperances, il·lusions i etcèteres que ja a l’adolescència i sense ser-ne gaire conscient havia dipositat en la màgia, sovint desagraïda per no dir traïdora, de la creació literària».
Potser podia repassar un dels darrers contes, que són fàcils d’entallar però sovint costa acabar de cosir, tot i que fins i tot això li resultava remot, com l’eco de una veu que ja no sentia seva. D’altra banda, devia tenir mig centenar de contes polits i a punt d’editar que també dormien als llimbs, probablement per sempre.
Li constava que la literatura, o més ben dit l’esforç narratiu creatiu, li havia salvat la vida. Li havia justificat gairebé quatre dècades de respirar i fer la viu-viu, esperant sempre que al capdavall ell, ell com a individu més enllà de cap altra persona, hi descobrís un sentit genuí, transcendent, que li compensés poc o molt totes les hores, esperances, il·lusions i etcèteres que ja a l’adolescència i sense ser-ne gaire conscient havia dipositat en la màgia, sovint desagraïda per no dir traïdora, de la creació literària».
Publicat per Editorial Comanegra. Primera edició: març del 2022. «Trilogia de la civilització»: La serp, El ciclop. Les muses. 360 pàgines. MASTERPIECE.
