«Només volies vida. I llavors
tenies un objectiu. En el meu cas, l’objectiu era fer servir la càmera per
comunicar, per poder comunicar, per poder traslladar a l’altra gent allò que estava passant. Perquè
no només fos un carrer, no només fos la reacción d’uns quants, d’un grup
particular de gent que tenia aquesta sensación d’opressió i que s’hi
enfrontava, sinó que, d’aquesta manera, volies escampar-ho per tot arreu, perquè
veiessin que, realment, sortir al carrer era fugir d’un manicomi tancat, d’una
presó. I fer les fotos servia per poder-ho ensenyar. I això era suficient per
tenir jo la meva funció. Així com altres sabien escriure, o tocaven la guitarra
i feien cançons, o tiraven de vietnamita per reproduir textos, jo feia fotos.
Tenia una eina, una arma gairabé podria dir, que em permetia compartir el que
feia amb l’altra gent. I no tan sols això, perquè després podía ser com una
onada que s’expandís. I amb
això em sentia molt a gust. Perquè tenia una intenció en la meva vida.
Perquè de fet, estudiar significava moltes vegades seguir normes, i ordres, i
conceptes que sovint eren monòtons i formaven part del sistema. En canvi, el
carrer era la universitat de debò, i sentiem que érem una generació que no teníem
que estar morts en vida.»
Publicat per L’Altra Editorial.
Quarta edición: març de 2023. Traducción al castellano publicado por Navona
Editorial. 535 pàgines.
Artículo recomendado: AQUÍ
