“Els trons estripaven de tant en tant el
so de la pluja i ressonaven com bramuls fins més enllà de la balma, mentre els
arbres assedegats allargaven els braços cap al cel per nodrir-se. M’he imaginat
la guilla enfilada a un dels rocs de la gorga rebent l’aiguat amb la boca
oberta i les costelles marcant-se-li sota el pelatge xop, i als seus peus el
Muntanya rugint avall.
He sortit a fora, en calces, i he deixat que la pluja m’alimentés una estona. Gotes immenses contra la cara, contra els mugrons arronsats, esquena avall fins a esmunyir-se’m entre les natges. Els peus arrelant-me dins el llot. Pell de gallina; ja no recordava com se sentia el fred. He estès les branques i l’aigua em queia a sobre a semalades, emportant-se les floridures que em nien a l’escorça.”
He sortit a fora, en calces, i he deixat que la pluja m’alimentés una estona. Gotes immenses contra la cara, contra els mugrons arronsats, esquena avall fins a esmunyir-se’m entre les natges. Els peus arrelant-me dins el llot. Pell de gallina; ja no recordava com se sentia el fred. He estès les branques i l’aigua em queia a sobre a semalades, emportant-se les floridures que em nien a l’escorça.”
Autora: Carlota
Gurt (Barcelona, 1976)
Publicat
per
Edicions Proa / Libros del Asteroide (Castellano)
Edició: Primera,
setembre del 2021
Il·lustració
de la coberta: Chamo San
Pàgines: 384
Premis: Mercè
Rodoreda per Cavalcarem tota la nit
