“L’última vegada que en Turner va veure el
seu pare tenia tres anys. A partir de llavors, l’home era vent. La seva mare,
la Dorothy, va aguantar més temps, prou per ofegar-se en el propi vòmit. Tenia
aquella predilecció: licor barat, com més aspre millor. El que es va beure la
nit que es va morir la va deixar recargolada, blava i freda al sofà de la sala.
En Turner sabia on era, a dos metres sota terra al cementiri de St. Sebastian,
i això ja era més del que sabia el seu integre amic. El pare i la mare de l’Elwood
havian tocat el pirandó cap a l’oest i no havien ni enviat una postal. Quina
mena de mare abandona el fill a mitja nit? Una a qui li importava una merda. S’ho
va anotar per guarda-s’ho com a cop baix si l’Elwood i ell mai es barallaven de
debò. En Turner sabia que la seva mare l’estimava. Passa que s’estimava més el
licor.”
