“La vora del somni, una vora que evoluciona! O més aviat una
visitació, una premonició de coses a venir, com un eixam terrible de mosquits,
núvols negres que enfosquien els camins de la mainada que va i ve amb
bicicleta. Els límits de la realitats’havien reconfigurat d’una manera que
semblava necessari tornar a apamar aquella topografia apedaçada. El que calia
era una mica de pensament geomètric per endreçar-ho bé. Al fons del calaix de l’escriptori
hi havia un parell de tiretes, una postal descolorida, una mina de llapis i un
full plegat de paper de calcar, que em va semblar una sort increïble. Vaig enganxar
el paper de calcar a la paret i vaig intentar entendre aquell paisatge imposible,
però només em sortia un diagrama desgavellat, que tenia tota la lógica improbable
d’un mapa del tresor dibuixat per un nen.”
