“Vaig passar per l’últim set on el darrer esclat de rialles
i jazz agitat sacsejava les parets. Un dels ajudants d’operador de càmera anava
en bicicleta, la cistella plena de film cap a l’autòpsia sota la navalla del
muntador que la podia salvar o enterrar-la definitivament. Després aniria a les
sales de cinema o seria abandonada a les prestatgeries on van les pel·lícules
mortes que només la pols, no la podridura, coleccionava.”
