“A la llunyania, se
sentien les sirenes dels vaixells i els xiscles de les gavines. Les estrelles
fluïen des de l’est per damunt de la ciutat com un núvol de pols. El cel
semblava humit, com si estigués recobert d’aigua. Potser hi havia moltes altres
estrelles més enllà de l'horitzó però s’esperaven perquè no hi havia lloc al
cel. El cel era infinit, i alhora prou compacte per poder cabre en una campana
de vidre. Era difícil d’entendre on s’acabaven les estrelles i on començaven
les llums de la ciutat.”
