“Sentia com si aquella tarda
hagués trobat alguna cosa especial, un encanteri com el que sentia quan collia
petxines a la platja, i el vaig voler retenir, atrapar-lo perquè no s’escapés,
tot i que sabia que, en allunyar-me d’allà, l’encanteri s’aniria esvaint a poc
a poc.”
“En acabar, vaig voler
abraçar-la, però em va defugir. Com sempre que volíem fer una cosa bonica,
acabàvem malament. Érem com alquimistes que convertien l’or en deixalles.”
“En algun lloc havia sentit que
antigament es recomanava a les dones que patien de melangia que miressin córrer
l’aigua, perquè aquest moviment s’enduia els mals sentiments. Fos com fos, el
cas és que vaig trobar en el riu matisos inesperats: vaig descubrir l’olor dels
aiguamolls i el misteri del fang.”
