“Es gairabé mitjanit i veig que si no em decideixo a escriure aquesta història ara, no ho faré mai. He estat tota la tarda aquí assegut, intentant forçar-me a començar, però com més hi pensava, més abatut, avergonyit i afligit em deixava tot plegat.
La meva idea –que crec que era bona- era intentar descubrir,
mitjançant un procés de confessió i anàlisi, una raó o com a mínim alguna
justificació per al meu comportament indigne envers la Janet de Pelagia. En
essència, el que volia era dirigir-me a un lector imaginari i comprensiu, a la
mítica segona persona de les narracions, a una persona gentil i oberta a qui
poder explicar tots els detalls d’aquest desafortunat episodi. Només espero que
la meva tristesa no m’impedeixi fer-ho.”
Krustcomentari: Setze relats àcids i macabres plens d’humor
negre del bó, setze històries farcides de girs imprevistos que ningú s’espera en
el seus impactants finals. Personatges extravagants, gairabé tots ells, que
conformen una galería d’éssers humans realment interessant.
Val la pena destacar els següents relats... o, dit d'altre manera, aquest són els
que més m’han agradat a mí: “El tast”, “Xai al forn”, “L’home del sud”, “Galop
Foxley”, “Nunc dimittis” (Fragment escollit per aquest post), “La mestressa”,
“Camí del cel” i “La senyora Bisby i l’abric del Coronel”.
