“És cert, sóc dels que ploren quan els amics se’n van sense
saber quan tornaran. Tinc una gran experiencia en separacions, sé millor que
ningú el perill que comporten: deixar algú amb la promesa que us tornareu a
veure fa presagiar les coses més greus. El més freqüent és que no tornis a
veure l’individu en qüestió. I no és la pitjor possibilitat. El pitjor és
tornar a veure la persona i no reconèixar-la, ja sigui perquè realment ha canviant
molt o perquè li descobreixes un aspecte increïblement desagradable que ja
devia existir però que fins aleshores havies aconseguit ignorar en nom
d’aquesta forma d’amor tan misteriosa, tan perillosa i en què tan difícil és
ser conscient del que hi ha en joc: l’amistat.”
