sábado, 13 de abril de 2019

Neus Català (1915-2019)



“No oblidem mai el nazisme. Preservar la memòria és un deure cívic.”

Que la terra li sigui lleu, senyora Neus. NO PASSARÀN.-

Els dics – Irene Solà



“L’única cosa que la Roser sabia del seu avi era que havia plantat aquell roser a la paret de davant de casa com a regal de noces per a l’àvia. El roser feia unes roses clares i escabellades, tan plenes de pètals que semblaven una ferida de bala. Aquelles flors desprenien una olor dolça i embafadora com un verí, i les abelles es marejaven.”



 Premi Documenta 2017

domingo, 7 de abril de 2019

Les possessions – Llucia Ramis


“Tenir bon olfacte en periodisme significa detectar on és la noticia. Abans el periodista havia de furgar per trobar-la. Des que existeix internet, ha de llevar-se la informació de sobre. Abans el periodista era el gos que fica el musell entre la runa després d’un ensorrament, per veure si hi ha víctimes. Ara ell mateix es troba sota els enderrocs, la informació l’aixafa, li costa discernir el que és vàlid del que no ho és.”




lunes, 1 de abril de 2019

Anatomia de les distàncies curtes – Marta Orriols


“Els rastres blancs de dos avions dibuixen una X flonja sobre el cel atzurat d’hivern i tracen, així, una coincidència extraordinària.”


Índex: “Princesa”, “Kind of Blue”, “Tots els colors”, “Sísif a la novena planta”, “Síndrome del membre fantasma”, “La piscina”, “Emmagatzemar muntanyes”, “La bona nova”, “Dècimes de segon”, “De pa sucat amb oli”, “No amb majúscules”, “Àngels i dimonis”, “La cadira”, “Paranys”, “Sota el plàstic protector”, “Estratègies de comunicació”, “Kiwis”, “Danys col·laterals” i “Ficció”.

Pròleg: “Gent sola, petons al front” per Jenn Díaz
Epíleg: “Els cels d’Orriols” per Tina Vallès

* Publicado en castellano: Anatomía de las distancias cortas - Lumen

domingo, 24 de marzo de 2019

Ensayo bunburiano



Excelente repaso a la trayectoria de Bunbury a través de sus últimos 20 años de carrera musical. Más allá del nacimiento del mito en su etapa con Héroes del Silencio, que el autor ventila –pienso que acertadamente- en los dos primeros capítulos, este ensayo se centra en toda su exquisita obra posterior, especialmente focalizado en ese enorme disco vanguardista que supuso la ruptura ‘definitiva’ de HDS y la reinvención o renacimiento de una verdadera estrella del Rock: “Radical Sonora” (1997). Con un análisis somero y muy bien documentado de cada una de las inmortales canciones que lo componen; una auténtica sorpresa para este servidor de nadie, fiel defensor de este disco ante toda esa ‘avalancha’ de negativistas seguidores que jamás perdonaron la, para ellos, traición de Bunbury a sus principios…
La inabarcable búsqueda experimental a lo largo de estas ya más de dos décadas de crecimiento musical en su obra queda perfectamente reflejada en este libro con capítulos especiales para algunos de sus otros discos más infravalorados, o no tan apreciados por el respetable, como por ejemplo “Palosanto” (2013), que a mí personalmente me encanta, o algunas otras colaboraciones marcianas y geniales del tipo de “Bushido”(2004), muy interesante, aunque en el debe a mí me ha faltado una visitación más concienzuda a otro gran trabajo colaborativo: “El tiempo de las cerezas” junto a Nacho Vegas. Pasan a través de las páginas del libro prácticamente todos los integrantes de las diferentes bandas de Bunbury (HDS, El Cabaret Ambulante, Freak Show, Los Santos Inocentes…), también otros artistas invitados, comentando la jugada y además se incluye una espectacular selección de fotos que hará las delicias de todos sus seguidores.
Siempre que me preguntan sobre mis discos preferidos de Bunbury, que –faltaría más- todos tenemos nuestros gustos particulares, suelo incluir siempre el “Radical Sonora” (pues bien, este libro es, sobretodo, una apasionada oda hacia esta obra en particular, por lo que comparto –casi- punto por punto toda la opinión que aquí refleja Juanjo Ordás al respecto) aunque también soy muy fan de “Pequeño” (1999), “Flamingos” (2002), “El viaje a ninguna parte” (2004) y “Las consecuencias” (2010)… pero, conste en acta, me gustan absolutamente todos los discos a su manera… y sí, también los que hizo con Héroes del Silencio, decantándome especialmente por “Senderos de traición” (1990) y “El espíritu del vino” (1993)… vuelva a constar en acta sumarial, que también me gustan, a su modo, todos los demás (“Lo demás es silencio” – Pep Blay, es el otro libro interesante, también recomendable, y complementario que leí en su momento sobre la figura Enrique Bunbury). Héroe de leyenda para muchos de sus fieles seguidores, entre los que me incluyo, que dure Parasiempre.-

Bunbury Experimental – Juanjo Ordás
Efe Eme – 160 páginas.

jueves, 21 de marzo de 2019

Ya tú sabes...



“Están los que saben y los que no saben. Y por cada diez mil que no saben, hay sólo uno que sabe. Y éste es el milagro eterno…”

El corazón es un cazador solitario 
 Carson McCullers

martes, 12 de marzo de 2019

Un vespre al paradís – Lucia Berlin



“Al llarg de l’any el riu canviava. De vegades, verd i profund, de vegades només un rierol. A voltes, segons les marees, la platja es tancava i el riu es convertia en una llacuna. Aquella era l’època millor, amb bernats americans i agrons blancs. Els nois passaven hores jugant a pirates a les seves canoes, atrapant crancs, llançant xarxes per pescar, portant passatgers des de la platja a l’altra banda. Fins i tot en Nathan sabia fer una canoa i amb prou feines tenia quatre anys. A l’estació seca no hi havia gens d’aigua. Els nens jugaven a futbol amb els del poble, feien curses muntant cavalls escanyolits. Després de les pluges, venia l’aigua, de vegades a torrentades violentes que arrossegaven tiges de flors, branques plenes de taronges, gallines mortes, una vaca una vegada, i l’aigua fangosa i arremolinada irrompia a la platja amb un enorme esbufec, xuclant sorra, i s’endinsava giravoltant en l’oceà turquesa. I a mesura que passaven els dies, l’aigua del riu s’anava tornant clara i dolça, els clots càlids de les roques s’omplien d’aigua i la gent s’hi podía banyar i rentar.”




TAULA: “Tocadors musicals”, “A vegades l’estiu”, “Andado: un idil·li gòtic”, “De la pols a la pols”, “Itinerari”, “Lead Street, Alburquerque”, “Nadal. Texas. 1956”, “La casa de tova amb teulada de llautó”, “Un dia boirós”, “Temps de cirerers florits”, “Un vespre al paradís”, “La Barca de la ilusión”, “La meva vida és un llibre obert”, “Les esposes”, “Nadal, 1974”, “El Pony Bar, Oakland”, “Filles”, “Dia de pluja”, “El guardià del nostre germà”, “Perduda al Louvre”, “Sombra” i “Luna Nueva”.-

jueves, 7 de marzo de 2019

domingo, 3 de marzo de 2019

Global Clásicos: R.Madrid 95 – Barça 96



Pues sí, otra vez, el equipo catalán volvió a superar merecidamente al equipo español y ya van unas cuantas veces seguidas… y unas cuantas alegrías compartidas. Gràcies, nois!!!

R.MADRID: Courtois, Carvajal, Varane, Sergio Ramos, Reguilón, Casemiro, Modric, Kroos, Bale, Benzema y Vinicius. (También jugaron: Valverde, Asensio e Isco)

BARÇA: Ter Stegen, Sergi Roberto, Piqué, Lenglet, Jordi Alba, Rakitic, Busquets, Arthur, Messi, Luís Suárez y Dembélé. (También jugaron: A.Vidal, Coutinho y Semedo)

APUNTES PERSONALES

RESULTADO: 0-1 (Rakitic, 26’)
BEST PLAYER: Gerard Piqué. (Excelente partido también de Sergi Roberto, Rakitic, Arthur y Lenglet).
WORST PLAYER: Gareth Bale. (Pésimo partido también de Casemiro y Kroos).
POSESIÓN: Real Madrid (48.5%) – Barça (51.5%)
UN MOMENTO: Al filo del descanso, el paleto Ramos agrede con un manotazo a Leo Messi en la disputa de un balón dividido, el árbitro no lo ve, el VAR tampoco…
SALA DE PRENSA: Ivan Rakitic: “A celebrarlo con una cervecita.”, pues eso…

viernes, 1 de marzo de 2019