«I jo vull dir: vam fer
això. I allò, i allò altre. Que quedi una memòria personal, de primera mà tan
exacta com és possible, de com hem sortit de nosaltres mateixos i hem acudit a
l’acció fins i tot els qui érem sedentaris per naturalesa; de com hem rebentat
les fronteres del nostre ésser i, anant contra sentiments i inclinacions, hem
acceptat la violència i, amb ella, una alineació que per a alguns de nosaltres
pot ésser mortal: tot perquè d’altres no s’hagin d’alinear i puguin viure com a
homes integrats a la seva societat; simplement, com a homes. Nosaltres no hi
vivim. La nostre vida és subterrània, amagada, i la façana que oferim al món,
en el nostre fer diari, no correspon a la realitat. I això és insuportable.
Tots érem homes i dones senzills, però hem hagut d’abandonar aquesta senzillesa
per tal de recobrar-la per tal de no perdre l’esperança que hi ha una
senzillesa possible i desitjable. És natural que alguns ho vulguem dir a la
nostra manera, sense discursos, perquè no en sabem fer, narrant simplement una
experiència perquè els altres la interpretin i, si cal, ens condemnin o
justifiquin. Tot dependrà del futur.»
Publicat per Sembra Llibres. Primera edició: setembre de 2017. Publicació original: Hereus de Manuel de Pedrolo (1968) i Laia Editorial per la censura franquista (1975). Pròleg de Jaume Cabré. 256 pàgines.
