LA REFLEXIÓ, EL CONTAGI
«Mireu, estimats, tingueu
la bondat de deixar-me que em posi didàctic en cru. De seguida tornaré a Mr.
Folch. Però obro un parèntesi més llarg que de costum. Perquè, tot i estar
implementats, vosaltres teniu les dades en fred. I les dades en fred, és a dir,
sense la carn de l’empatia, l’únic que fabriquen són essers equidistants. A més
a més, l’Equidistant de debò era Jo, només Jo: quan em vaig enverinar d’humanitat
em vaig adonar. En les persones l’equidistància indica egoisme, covardia i por −que
no son el mateix−, ganes de nedar i guardar la roba. I això, que ho facin la
marsopa, el ximpanzé o la gita de bruixa passi, però les persones són saques de
sentiments. I a Mi no m’aixequen pas la gel·laba. No és que s’hagi de
recriminar el qui no es mulla, més humà no es pot ser, ans aleshores també s’han
de deixar en pau els que sí que s’esquitxen. Mirar d’entendre’ls a tots és
propi d’un grau superior.
Enverinat de mort estic.
Mireu: per als que com ara vosaltres no l’han viscut però n’han sentit a parlar, el franquisme va ser una pel·lícula de vencedors i de vençuts, com totes les pel·lícules.
Cony de com i cony de cinema».
Enverinat de mort estic.
Mireu: per als que com ara vosaltres no l’han viscut però n’han sentit a parlar, el franquisme va ser una pel·lícula de vencedors i de vençuts, com totes les pel·lícules.
Cony de com i cony de cinema».
Publicat per Editorial Empúries. Primera edició: setembre de 2019. 272 pàgines.
