miércoles, 4 de junio de 2025

Benvolgut imbècil – Virginie Despentes

 


     «Em sentia sol.
     Conec molta gent. No tinc amics. El meu col·lega, des de sempre, és l’alcohol o és el haixix o és un Lexomil. El meu col·lega és un producte, com diuen a Narcòtics Anònims. N’hi ha que en prefereixo d’altres, segons la temporada, però qualsevol producte és el meu col·lega.
     Un escriptor és zero poder. És per això que en veus tants que passen més temps intentant fer-se una xarxa o tenir una feineta de cronista a la tele o a la ràdio que no escrivint. Cal ser ruc com jo per a dedicar-se exclusivament a l’escriptura.
     Esborrar-se del mapa és tan fàcil com esclafar una cuca a la paret de la cuina. Avui encarno el famós mascle blanc. Totes aquestes universitàries, aquestes filles d’advocats i productors, han descuidat la seva manicura per fer-me la pell a Internet. A través de la Zoé han trobat una bona cosa per a oblidar-se d’evocar el seu privilegi. M’amarga. I m’avergonyeix adonar-me que estava orgullós d’haver arribar on soc. Tu i jo venim dels mateixos barris -saps com jo que no estàvem destinats a il·lustrar-nos en la literatura».

Publicat per Sembra Llibres. Segona edició: octubre de 2023. Títol original: Cher connard (2022). Traducció d’Oriol Valls. 222 pàgines.