«L’Ivan Flores havia
aparcat la moto a davant del Bar Armando, un dels molts bars que ocupaven el
carrer principal de La Capital, una avinguda ampla i concorreguda, per on
passejaven tant turistes com vagabunds; els últims, desitjosos d’afanar les
peles dels primers, rondaven al seu voltant com mosques a la merda. L’Ivan va
mirar un dels vagabunds amb menyspreu i va escopir a terra abans d’entrar-hi. El
bar estava regentat per un xinés de papers dubtosos, de manera que feia els
ulls grossos davant els saraus que muntaven els clients. Era un local petit,
amb la barra al centre, gairebé més llarga que el local. Al fons, hi havia embotides
unes deu taules sense ordre aparent. Els dies de futbol, no s’hi podia passar. El
que ocupava més espai eren les quatre escurabutxaques que quedaven als cantons
de la barra. Un parell, enganxades al congelador, de promoció de Frigo, i les
altres dues, enganxades a l’entrada dels lavabos i del magatzem. La paret,
guarnida amb unes rajoles blanques d’allò més ronyoses, pelades i escantonades
per la falta de manteniment. El terra deixava anar una flaire permanent de
lleixiu amb aroma de cítrics, però, d’alguna manera, sempre estava enganxós. El
lloc perfecte per fer tripijocs sense haver de donar explicacions a ningú o
haver de vigilar qui tenies al costat».
Publicat per Llibres del Delicte. Vol. 77. Primera edició: juny 2024. 304 pàgines.