jueves, 29 de agosto de 2024

Tothom et recordarà – Andreu Martín

 

«Anys enrere, cada porta d’aquest carrer era un bar ple de dones de lloguer, fum de tabac, llums vermelles, xivarri malaltís, condons, gonorrea, cares de fàstic, rialles grolleres, tocaments descarats, mirades desdenyoses, i les voreres i la calçada estaven ocupades per una multitud de tafaners, macarrons, clients indecisos i pispes. Quan Barcelona es va haver de posar guapa per als Jocs Olímpics del 92, l’ajuntament va escapçar el carrer enderrocant sense pietat quatre mansanes ruïnoses i sinistres i, en el seu lloc, va deixar una plaça dura, amb bancs de pedra aclaparats pel sol, i un edifici de disseny, amb ascensor i plantes de plàstic al vestíbul, que pretenien fer oblidar un passat de misèria, humiliació i delinqüència.»

Publicat per Editorial Alrevés (Col·lecció Crims.cat vol.42). Primera edició: febrer del 2019. Premi: Ciutat de Vila-real (2018). 334 pàgines.

lunes, 26 de agosto de 2024

Fée Verte

 “El hada verde que vive en la absenta quiere tu alma, pero tú estás a salvo conmigo”. Gary Oldman a Winona Ryder en “Bram Stoker's Dracula” dirigida por Francis Ford Coppola en 1992.


Cuadro: El bebedor de absenta  
Autor: Edouard Manet
Año: 1859

miércoles, 21 de agosto de 2024

Kruso – Lutz Seiler

 


«De nit, el silenci es congelava a les habitacions buides. A fora se sentia el murmuri dels arbres, o del mar, o del temps, però ells eren a dins, protegits, resguardats del pas del temps. En Kruso bevia; mirava el bar a la llum del crepuscle i es fregava una mà amb l’altra, com si volgués treure’s qui sap què i no se’n sortís. Llavors va parar i va estirar els dits, com si tingués espasmes. De tant en tant anava a la cuina i endreçava un parell de coses. O anava al quarto de rentar plats per agafar l’ampolla de la crema fabulosa. Des que no tenien les mans en remull durant hores, se’ls havien tornat com de cuir vell clivellat pel sol i semblaven guants encrostats i florits. Uns guants que no es podien treure, per més que volguessis.
     De vegades es comportaven com estranys».

Publicat per Club Editor. 1ª edició en català: marc de 2017 (Publicado en castellano por editorial Anagrama). Títol original: Kruso (2014). Traducció de l’alemany, notes i postfaci per Joan Ferrarons. Premis: Deutscher Buchpreis (2014), Uwe Johnson Prize. 500 pàgines.

domingo, 18 de agosto de 2024

martes, 13 de agosto de 2024

lunes, 12 de agosto de 2024

Berlín

 

La mañana del 15 de agosto de 1961 Conrad Schumann estaba de centinela junto a un pelotón de guardias en el Muro de Berlín, tenía 19 años. En el tercer día de construcción, el Muro tan solo era una pequeña valla de madera coronada por una alambrada de espinas, el soldado Schumann fue el primer desertor de la RDA, tras ver un coche oficial en la parte occidental salvó el obstáculo y atravesó al otro lado soltando por el camino el subfusil PPSh-41 soviético que portaba. Allí estaba Peter Leibing, un fotógrafo alemán, para inmortalizar el instante en una de las imágenes más famosas de aquella época.

Toda historia tiene su final: el 20 de junio de 1998, padeciendo una depresión por el rechazo de sus padres al considerarlo un traidor a la República Democrática Alemana, Schumann se ahorcó cerca de la ciudad de Kipfenberg en la Alta Baviera.

Visitar el lugar exacto donde aconteció esta pequeña historia, cada persona de uno u otro lado tuvo la suya particular, me ha parecido una de las experiencias más enriquecedoras del viaje a Berlín de este año. Una ciudad que en la actualidad es una puta maravilla en muchos sentidos, especialmente por el open mind de sus gentes (sentirse libre cómo en ningún otro lugar de los que un servidor ha tenido la oportunidad de conocer, créanme) y por lo bien que han sabido reconstruirla desde sus cenizas con la colaboración de todos y cada uno de sus habitantes. Muy recomendable visitarla si no la conocen todavía.

Foto: Peter Leibing

Bonus Track: AQUÍ