«De nit, el silenci es
congelava a les habitacions buides. A fora se sentia el murmuri dels arbres, o
del mar, o del temps, però ells eren a dins, protegits, resguardats del pas del
temps. En Kruso bevia; mirava el bar a la llum del crepuscle i es fregava una mà
amb l’altra, com si volgués treure’s qui sap què i no se’n sortís. Llavors va
parar i va estirar els dits, com si tingués espasmes. De tant en tant anava a
la cuina i endreçava un parell de coses. O anava al quarto de rentar plats per
agafar l’ampolla de la crema fabulosa. Des que no tenien les mans en remull
durant hores, se’ls havien tornat com de cuir vell clivellat pel sol i
semblaven guants encrostats i florits. Uns guants que no es podien treure, per
més que volguessis.
De vegades es comportaven com estranys».
De vegades es comportaven com estranys».
Publicat per Club Editor. 1ª edició en català: marc de 2017 (Publicado en castellano por editorial Anagrama). Títol original: Kruso (2014). Traducció de l’alemany, notes i postfaci per Joan Ferrarons. Premis: Deutscher Buchpreis (2014), Uwe Johnson Prize. 500 pàgines.