jueves, 20 de junio de 2024
Donald Sutherland (1935-2024)
martes, 18 de junio de 2024
Rayo Vallecano. Un equipo de barrio – Alejandro Castellón
El Rayo Vallecano es un equipo que siempre ha caído simpático en España. Por supuesto que habrá tenido sus oponentes, pero en términos generales la percepción es que los hinchas del fútbol se han alegrada de los éxitos del equipo madrileño, muchos de ellos hablaban del “Rayito”. Y, por cierto, si hay algo que no guste a los hinchas franjirrojos es ese apelativo diminutivo, que se antoja como cariñoso y pequeño, como quitándole seriedad al equipo. Y es verdad que muchos lo hacen desde el afecto, pero no. Rayito no; Rayo o Rayo Vallecano».
Publicado por Fuera de Ruta Editorial. Primera edición: marzo 2024. Prólogo de Paco Jémez. Epílogo de Raúl Granado. 272 páginas.
miércoles, 12 de junio de 2024
Françoise Hardy (1944-2024)
lunes, 10 de junio de 2024
Degenerado – Ariana Harwicz
«Empecé a tartamudear a los
cuatro años cuando una mañana en la cocina mientras veíamos una mariposa
revolotear afuera abriste la ventana y la sujetaste con los dedos como pinzas.
La mariposa daba vueltas por mis ojos, por la leche, yo tenía miedo de
tragármela, vos reías y me pedías que me hiciera hombre y la tomara de las
alas. Yo no veía nada en el agite, vos me decías ahora, ahora, y la agarré,
rompiendo una de sus alas. La mariposa quedó en la mesa por la mitad. Vos te
enojaste y la lapidaste con el puño. En ese desayuno empecé a tartamudear».
Publicado por Editorial Anagrama. Narrativas hispánicas vol. 631. Primera edición: junio 2019. 124 páginas.
miércoles, 5 de junio de 2024
Napalm al cor – Pol Guasch
«La mare ja no és en aquest món: com si
visqués en un altre purgatori en què els dies s’acumulen en una prestatgeria,
alta i ample, i es conserven encalaixats els uns dels altres, sense contacte,
sense memòria, i es desfan allí, com mamífers podrint-se en nínxols, conscient
que els seus dies no porten a cap lloc heroic ni a cap gesta memorable. Com si
es repetís que no val la pena buscar res, perquè les coses són exactament
iguals les unes a les altres: llangoroses, pàl·lides, eixarreïdes. Davant d’un
cosmos deshidratat i lent, la seva aposta és la d’assumir el batec sempre amb
el mateix rostre. Però amb una força d’on només pot brollar la indiferència, perquè
es absolutament desesperançada. I ja se sap que amb l’esperança ve el fracàs,
però sense l’esperança s’intueix la victòria. I si ho explico així és per
entendre el que abans no entenia. Primer, que el seu desànim va en consonància amb
el seu cos anèmic. De nou: fortíssim, perquè és absolutament desesperançat.
Segon, que només si ets així pots aguantar mitja vida treballant a la Fàbrica.
Ara bé, el que no recordo es sí la Fàbrica l’ha convertida en això o si ja era
així abans d’entrar-hi per primera vegada».
Publicat per Editorial Anagrama (llibres Anagrama,
vol.83). Tercera edició: maig 2021. Premi Llibres Anagrama de Novel·la (2021).
236 pàgines.
Bonus Track: AQUÍ
martes, 4 de junio de 2024
Rareses d'en Puntí
Si em podeu treure per fi
un tros d'ànima i no fer-me mal sense miraments. No poséssiu cap cara d'espant al
veure'm per dins el cor ben corcat. Si em moro a casa què direu quan els veïns
preguntaran, voldran saber-ho tot de cap a peu. Som tan ingenus fets de figues
de moro i molles de pa sense amanir, no goséssiu posar gaires entrebancs al
ritme que us dona aquest mirall capgirat. Perdut de sobte en el no-res. no sé
com podré reaccionar. Tinc por de no complir com fa al cas, són tan absurdes
aquest munt de llàgrimes que us baixaran galtes avall, i l'àvia se'n riu vés per on no es queixava
mai, amb xuca-mufla refilava: no miris més a dintre meu, que ni de prop ni de
lluny en trauràs ni cinc, no perfumis més aquest calaix pudent amb tantes
roses, lliris i pensaments. Prou depèn prou. xai de Déu, xai... estic ben mort,
fe, fe...