«Diuen, se sol dir, que
els crítics literaris som escriptors frustrats. La sentència neix d’una
maquineta lògica i viscosa, el cervell, que veu músics desenganyats en els amos
de les botigues de discos, experts decebuts en els professors de tota mena de
cursets. Hi ha un pessic de veritat, en aquesta manera empresarial de veure el
tema, com n’hi ha, de veritat, en qualsevol anàlisi gandula de custòdia humana.
Jo no soc cap escriptor frustrat. Escric, publico feliçment i amb la crítica literària em trec un sobresou. Dit d’una altra manera, em paguen per mirar de llegir bé.
Diuen, també, se sol dir que la literatura catalana és un manglar perillós. Crítics, periodistes, jurats de premis i escriptors, tothom es coneix −grau a prop, grau més lluny. Això porta, per exemple, al fet que els crítics critiquin amb un braç lligat a l’esquena. El sistema de contrapesos els acoquina. Si no fos per la migradesa del pastís, i per un gremi tan atapeït, diuen, la crítica deixaria anar una flaire més professional».
Jo no soc cap escriptor frustrat. Escric, publico feliçment i amb la crítica literària em trec un sobresou. Dit d’una altra manera, em paguen per mirar de llegir bé.
Diuen, també, se sol dir que la literatura catalana és un manglar perillós. Crítics, periodistes, jurats de premis i escriptors, tothom es coneix −grau a prop, grau més lluny. Això porta, per exemple, al fet que els crítics critiquin amb un braç lligat a l’esquena. El sistema de contrapesos els acoquina. Si no fos per la migradesa del pastís, i per un gremi tan atapeït, diuen, la crítica deixaria anar una flaire més professional».
Publicat per H&O Editors. Primera edició: març de 2024. Sèrie NMK (vol. 66). 176 pàgines.
