«La palla embrionària de cop ja té els
braços prou llargs i aviat se li faran verds; el color extraterrestre, el color
de la bilis, de l’enveja castellana i dels vells repugnants; tanmateix, a mi m’agrada
molt, el verd. Un bon matí, amb el primer brot de sol, les fulles despunten, i
als camps els creix un borrissol, com si anessin mal afaitats. Després, ja no
hi ha qui aturi la rebel·lió vegetal contra la gravetat, i s’enfilen amunt,
desafiant-la. És per això que m’agrada el verd: és el color de la
insubordinació.
Fins que un dia la planta s’espiga i s’omple de fletxes; de petits, quan fugíem de la ciutat al mateix poble on ara tinc la mara tancada, al mateix poble cap a on aquell dia anava amb el meu cotxe, rere el camió que té la culpa de tot això, aleshores allà, de petits, ens la llançàvem i les carretejàvem enganxades a l’esquena sense saber-ho. Quantes coses que carretegem enganxades a l’esquena sense saber-ho.
A vista d’ocell, els dies de vent els camps onegen com la crinera d’un cavall verd alienígena al galop. Quan plou, les espigues resisteixen els embats i se’n revengen fent-se més grans i turgents. Alimentar-se de tempestes: ¿Com els ho puc ensenyar, als meus fills? ¿Com m’ho va transmetre la meva mare?».
Fins que un dia la planta s’espiga i s’omple de fletxes; de petits, quan fugíem de la ciutat al mateix poble on ara tinc la mara tancada, al mateix poble cap a on aquell dia anava amb el meu cotxe, rere el camió que té la culpa de tot això, aleshores allà, de petits, ens la llançàvem i les carretejàvem enganxades a l’esquena sense saber-ho. Quantes coses que carretegem enganxades a l’esquena sense saber-ho.
A vista d’ocell, els dies de vent els camps onegen com la crinera d’un cavall verd alienígena al galop. Quan plou, les espigues resisteixen els embats i se’n revengen fent-se més grans i turgents. Alimentar-se de tempestes: ¿Com els ho puc ensenyar, als meus fills? ¿Com m’ho va transmetre la meva mare?».
Publicada per Proa
Editorial. Col·lecció A Tot Vent (Vol. 788). Segona edició: novembre de 2023.
220 pàgines.
Taula: “Dinosaures”, “Divorce is ok meme”, “Els meus tancs”, “Hokkaido”, “La sang degota”, “Prohibir especular”, “Encara queda oxigen”, “Tectònica de plaques”, “Amor”, “Un peu és un peu és un peu”, “Els esguerrats”, “La màquina immensa”, “I molt rarament, la mort”, “Bales de palla” (fragment triat per aquest post).
