“Escriure és escalivar: ho poses
tot a flama i hi fots paciència, fins que la pell es va fent cada cop més negra
i s’esqueixa, i amb una empenteta del polze ja la tens treta. Quan aconseguís
arrencar, va pensar, ja no podria aturar-se.
L’estòmac va deixar anar un miol de desesperació. Feia hores que s’estava davant l’ordinador i amb prou feines havia escrit dues línies que ara, rellegides, li resultaven insulses i superficials. Les va esborrar: aquella meravella de la verticaleta devoradora, que fa desaparèixer la paraulada. El cos se li havia tornat una caverna.”
L’estòmac va deixar anar un miol de desesperació. Feia hores que s’estava davant l’ordinador i amb prou feines havia escrit dues línies que ara, rellegides, li resultaven insulses i superficials. Les va esborrar: aquella meravella de la verticaleta devoradora, que fa desaparèixer la paraulada. El cos se li havia tornat una caverna.”
Autor: Borja
Bagunyà (Barcelona, 1982)
Publicat
per
Edicions del Periscopi
Edició: Tercera,
abril del 2021
Edición
en castellano: “Los
puntos ciegos” – Malas Tierras Editorial (2022)
Il·lustració
de la coberta: H. Armstrong Roberts - GettyImages
Pàgines: 496
