“L’Esme li va portar aigua, li va
llegir, li va netejar la palangana al costat del llit. Va penjar uns enagos a
l’ull de bou perquè la Kitty no hagués de veure la mar esvalotada i indòmita. I
quan la Kitty es va adormir, l’Esme va gosar sortir. A les cobertes no hi havia
ni una ànima, les sales i els menjadors eren buits. Va aprendre a inclinar-se
segons l’angle de capbussada quan el vaixell saltava com un cavall quan supera
una tanca. Va jugar a la rodella, llançant cèrcols de corda a un pal. Amb els
colzes clavats a la barana, li agradava contemplar el solc d’escuma que el
vaixell deixava al darrere i les onades, altes i grises, que havien passat per
sobre. Va aparèixer un cambrer i li va posar una manta al voltant de les
espatlles.”